L’Auditori impulsa per segon any el Festival Llums d’Antiga (del 4 al 16 de febrer). El festival vol apropar al públic repertoris i intèrprets de música antiga poc o mal coneguts. Un programa amb partitures del Renaixement ha inaugurat el festival. Amb ‘La foguera de les vanitats’ l’Ensemble O Vos Omnes ha entregat, amb el concurs de l’actor Quimet Pla, un concert escenificat.

“Fem música antiga en 3D”, comenta rient el director de l’Ensemble, Xavier Pastrana. I és que el repertori musical es contextualitza històricament amb la narració del dominic Girolamo Savonarola (Quimet Pla). Predicador de l’austeritat, Savonarola va prohibir les manifestacions festives més arrelades a Florència, com els Carnavals, després d’expulsar els Mèdici. El repertori alterna cançons de Carnaval amb laudes i motets de contingut religiós, que Savonarola va imposar.

Llums d’Antiga i espais històrics

A més de vindicar repertoris que normalment no s’escolten a les sales de concert, el Festival Llums d’Antiga els du a altres escenaris. “Els duem a espais d’on van sortir, com capelles i esglésies”, explica el director de L’Auditori i del festival, Robert Brufau. Així, el segon concert, un viatge per la música de compositors del segle XV al XVII de la mà de Graindelavoix, té lloc a la basílica de Santa Maria del Pi (6 de febrer).

A continuació, el festival es trasllada a la capella de Santa Àgata, on actua el jove conjunt El Gran Teatro del Mundo, que explorarà els paral·lelismes i les diferències entre la literatura del Siglo de Oro espanyol i l’òpera del Grand Siècle francès (9 de febrer). Dos dies després, al mateix recinte, Justin Taylor reivindica el clavicèmbal com a instrument solista.

Els dos darrers concerts tindran com a escenari el monestir de Sant Pau del Camp. Sollazzo Ensemble interpreta un conjunt de cançons moralitzants de finals de l’Edat Mitjana el 13 de febrer, mentre que la cloenda, el 16, corre a càrrec de La Real Cámara i la soprano María Espada. Presenten un programa que commemora el 350è aniversari del compositor Antonio Caldara.

 

Comparteix a: