Descrit pel director del Grec com el gran espectacle de dansa de la present edició i la seva mirada cap a l’Àfrica, ‘Wakatt’, del coreògraf Serge Aimé Coulibaly, ha fet dues funcions al teatre de Montjuïc.

Es tracta d’una producció de dansa contemporània que, sens dubte, haurà sorprès més d’un. Fins a 10 ballarins de diversos països (el Camerun, Mali, la República Democràtica del Congo, Itàlia o França) es mouen en un terra que imita la cendra, i on també hi ha un turonet daurat. “Les cendres són les d’un món que s’acaba, i l’or simbolitza l’avidesa de riquesa”, explica Aimé Coulibaly.

Festival Grec 2021

Pel coreògraf, el muntatge parla de la necessitat de construir una humanitat més justa, allunyada de la cerca permanent de riquesa. També de la por a l’altre i el perill que això comporta en relació amb els populismes.

Distopia o utopia

Els intèrprets es mouen d’una manera gens harmònica, i transmeten un desassossec permanent; un estat d’ànim que embolcalla la música en directe, imprevisible, del grup que encapçala el flautista Malik Mezzadi, de llarga trajectòria en l’escena jazzística.

Hi ha un toc d’utopia en el muntatge
Serge Aimé Coulibaly, coreògraf

“Són 10 personatges que coincideixen, cadascú amb els seus problemes, en un escenari de supervivència. S’han de posar d’acord per sobreviure, però no acaben d’aconseguir-ho”, detalla el coreògraf, que també apunta que “en el fons hi ha un toc d’utopia en tot plegat”.