Una gran sala rebedor dóna la benvinguda i convida el visitant a pujar a les dues noves plantes que avui estrena la Fabra i Coats. Les dues sales amplien en 1.329 metres quadrats l'espai de la fàbrica dedicat a exposicions. Tot per fer d'aquest centre, un referent de l'art contemporani a la ciutat. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació "Volem acabar de situar a Fabra i Coats al mapa cultural artístic i fins i tot al mapa mental dels barcelonins. Fabra i Coats té una potència enorme com a espai, no només d'art contemporani sinó com a fàbrica de creació i tots els equipaments que s'estan generant al seu voltant." "Les sales de les plantes 1 i 2 són grans espais diàfans que permeten incorporar panells mòbils segons les necessitats de l'exposició. Per exemple, per exhibir-hi fotografies com és el cas de la que s'inaugura avui a la tarda". "After Landscape" és una mostra que reuneix 20 creadors per reflexionar sobre l'urbanisme de les ciutats contemporànies. MARTÍ PERAN, comissari del Centre d'Art Fabra i Coats "El que proposa és posar l'accent a un fenomen que no se li escapa a ningú, el fenomen de com el paisatge cada cop, no únicament muda a una velocitat molt accelerada sinó que muda homogeneïtzant-se, cada cop assemblant-se més a ell mateix". Un exemple clar d'això és aquesta casa de Brooklyn, un habitacle que va acollir un rabí que fugia del nazisme i que ara és considerat un lloc sant pels jueus ortodoxos. Se n'han fet 15 còpies idèntiques a ciutats tan diferents com Tel-Aviv, Los Angeles o Buenos Aires.

Les noves sales, que es trobaven en desús des dels anys 80, són espais diàfans adaptables a les necessitats de les exposicions que s’hi puguin fer. L’espai, a més, permet instal·lar plafons mòbils adaptables. Les dues noves sales, de 443 metres quadrats cada una, amplien el centre a 1.329 metres quadrats, que s’afegeixen a la sala polivalent de la planta baixa, ja en ús.

La Fabra i Coats inaugura les noves sales amb l’exposició “After landscape”, una mostra que reuneix 20 creadors per reflexionar sobre l’urbanisme de les ciutats contemporànies. Segons Martí Peran, comissari de la temporada 2014-2015, la voluntat és “posar l’accent a un fenomen que no s’escapa a ningú: com el paisatge muda a una velocitat molt accelerada i ho fa homogeneïtzant-se, cada cop assemblant-se més a si mateix”. Un exemple d’això és la mostra d’Andrea Robbins i Max Becher, que han fotografiat una casa construïda de forma idèntica a 15 ciutats diferents. És un habitacle que va acollir un rabí a Brooklyn que fugia del nazisme i que ara és considerat un lloc sant pels jueus ortodoxos. Se n’han fet còpies a Tel-Aviv, Los Angeles i Buenos Aires.