“El públic s’hi trobarà com a casa”, assegura exultant el director del MUHBA, Joan Roca, en explicar la remodelació del nou espai d’interpretació del Call jueu. De fet, el centre està ubicat en una casa, la del teixidor de vels jueu Bucef Bonhiac. Als baixos, on Bonhiac tenia la botiga, s’hi ha ubicat la part dedicada a la topografia del Call, els seus límits i un parcel·lari interactiu que permet saber casa per casa quina família hi vivia. I a la rerebotiga ara hi ha concentrada tota la història del Call medieval, una trama urbana densament poblada i amb edificis alts on, al voltant de 1300, vivien 4.000 persones.
L’espai no conté excessives restes materials, perquè d’aquest període no se’n conserven, però sí molta documentació presentada en múltiples formats, des d’audiovisuals fins a un espai on seure i consultar rèpliques de documents de l’època. Vol ser una museïtzació innovadora, per això utilitza els nous formats digitals, però hi incorpora també nous continguts històrics. De fet, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha assegurat que el MUHBA Call suposa “un salt molt endavant” en els estudis hebraics de la ciutat, al qual s’ha pogut arribar gràcies a la feina de recerca d’un comissariat de 12 especialistes.
Finalment, l’itinerari es completa al pis superior, en què es repassa el llegat cultural del Call de Barcelona. Per explicar-lo, s’han triat tres personalitats. Un és Abraham bar Hiyya, científic i traductor; l’altre és Salomó ben Adret, jurista i teòleg; i el tercer, el filòsof Hasday Cresques. Al centre de l’espai hi ha una gran taula interactiva, en què es pot veure, entre altres aspectes, el mapa dels calls de Catalunya. De fet, Ciurana ha avançat la intenció del consistori d’impulsar des de Barcelona la creació d’una xarxa de tots els calls jueus que hi ha al territori català, tal com va aprovar recentment el Parlament de Catalunya. Tot l’espai expositiu es pot veure “en només 20 minuts llegint els títols o en un dia sencer”, apunta Joan Roca, el director del Museu d’Història de la ciutat, i està presentat en quatre llengües: el català, el castellà, l’anglès i l’hebreu.
Amb el nou espai MUHBA Call, l’Ajuntament vol contribuir a explicar el passat jueu de la ciutat. “El relat de la Barcelona gòtica o modernista el teníem ben resolt”, assegura Ciurana, que també reconeix que faltava “el relat de la Barcelona jueva”.
