Dissabte, 14 de març, al vespre, la Coronela hissarà la bandera de Santa Madrona dels Hortolans de Sant Antoni dalt de la porta de Santa Madrona i s’il·luminaran les muralles del Baluard per anunciar la festivitat. Totes les persones que visitin els Jardins del Baluard i passegin per la porta de Santa Madrona diumenge, 15 de març, podran veure onejar la bandera i l’escultura dedicada a la patrona que està situada a la porta.

Com cada tercer diumenge de mes, es podrà visitar el portal, l’únic que es conserva de la muralla medieval, i passejar pels Jardins del Baluard des de les 11 fins a les 14 h. Els dos espais estaran custodiats per l’Associació de Recreació Històrica de la Coronela de Barcelona.

Els actes de commemoració de la festivitat de Santa Madrona continuaran els dos caps de setmana següents. El dissabte 21 de març la família gegantera del Poble-sec farà una mostra de balls i l’endemà, diumenge, els Castellers del Poble Sec celebraran la diada a la plaça de Santa Madrona amb els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Castelldefels.

Un dels actes destacats de la celebració de Santa Madrona tindrà lloc el dissabte 28 de març a la tarda, quan les agrupacions de cultura popular del Raval, com ara els gegants o els bastoners, faran la IV Festa de Cultura Popular de Santa Madrona. Des de l’any 2012, el Raval celebra aquesta festa, que aplega colles de cultura popular i tradicional, tant de Ciutat Vella com d’altres barris de la ciutat. La festa es fa sobretot al voltant de l’antic monestir benedictí de Sant Pau de Camp, on s’organitzen actes i activitats de tot tipus en què destaca la cultura popular catalana.

Santa Madrona i la ciutat

La llegenda d’aquesta santa diu que era una cristiana que va ser víctima de les persecucions de l’emperador Dioclecià al segle III. Tot i que el seu martiri va passar a Tessalònica, a Grècia, diu la tradició que era nascuda a Barcelona. Madrona servia en una casa pagana i ocultava les seves creences fins que un dia la seva mestressa la va descobrir i la va assotar i lligar. Miraculosament, un àngel va aparèixer per deslliurar-la i això va fer enfurismar encara més la seva mestressa, que, aquesta vegada, la va assotar fins a la mort.

Diu la llegenda que, per allà el segle X, uns comerciants francesos navegaven pel litoral barceloní, en direcció a Marsella, per vendre les relíquies de Santa Madrona, quan una forta tempesta els va obligar a desembarcar a Barcelona. El cos de la santa va ser protegit a la capella de Sant Fruitós. Una vegada passada la tempesta, van fracassar tots els esforços per retornar al vaixell amb les relíquies, de manera que els mariners francesos van decidir deixar-les a Barcelona. La ciutat va iniciar una devoció a Santa Madrona, sobretot per part de mariners que volien lliurar-se de naufragis o també per invocar la pluja, i es va convertir així en una de les seves patrones.

Tot i que aquesta festivitat és molt poc coneguda, ja fa uns quants anys que s’intenta difondre el patronatge de Santa Madrona amb actes en diferents barris de la ciutat.