Anar a veure teatre o, en aquest cas dansa, ja ens té acostumats a començar a centrar-nos en l’espectacle després que s’apaguin els llums i una falca de veu ens digui que hem d’apagar els telèfons mòbils. Cada cop, però, hi ha més produccions que s’atreveixen a trencar aquesta barrera i comencen a escalfar motors mentre el públic encara s’està acomodant. Erritu, en basc, en català “ritual”, engega màquines precisament així. Ja hi ha ballarins que dansen damunt l’escenari quan encara hi ha els llums encesos. Això, però, és només una primera presa de contacte i, ara sí, quan ja tothom és a lloc, els llums es fonen i donen pas al ritual.
Erritu és un viatge vital a través de rituals, tant individuals com col·lectius. Podem veure un ballarí sol travessant diferents etapes de la vida, com un desert de solitud, o diferents artistes interactuant entre ells, en moments de caos general o en procés per generar una comunitat. L’espectacle transita a través de diferents rituals ètnics del món, però amb una dansa moderna i contemporània.
La companyia que organitza el muntatge, Kukai Dantza, té un costum. En cada localitat on van a representar l’espectacle escullen una coral de la ciutat per acompanyar-los a escena. En aquest cas, a Barcelona, ha estat la coral de noies de l’Orfeó Català.
Premi Max a millor coreografia
La companyia basca ha aterrat al Mercat de les Flors amb les platees plenes i amb un premi Max 2019 a millor coreografia. A més, l’any 2017 també va aconseguir el prestigiós Premi Nacional de Dansa.
