Elena Gadel trenca un silenci discogràfic de vuit anys amb “La dona que em vesteix”, que ha presentat per primer cop en directe a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori. Un EP amb cinc cançons compostes durant la pandèmia i produïdes per Marc Parrot i Quim Fanlo. “En tinc més compostes, però no estan del tot produïdes, i tenia ganes de publicar les cinc ja estaven enllestides”, explica Gadel.
La cantant no amaga el to confessional dels nous temes. “M’agrada explicar experiències viscudes, perquè a l’hora d’interpretar-les les canto amb més convicció”. No per casualitat el primer senzill a aparèixer va ser ‘Et confesso’, en què parla d’un amor passat. El disc es pot considerar també un homenatge a les dones, sobretot per ‘Lobo’, que fa referència a la violència masclista patida per una amiga. El tema que dona títol a l’EP qüestiona els estàndards i les expectatives de la dona acceptades per la societat.
Directe molt teatral
El directe de “La dona que em vesteix” té un plantejament molt teatral, amb una escenografia presidida per una caseta feta amb tela transparent. A més dels temes de l’EP, Gadel ha repescat cançons de treballs anteriors, sobretot de “Delicada”. També ha avançat algun tema no enregistrat, com ‘Mama’, dedicat a la relació que hi ha entre la seva mare i la seva filla.
La cantant preveu fer una gira de presentació del disc, però amb pocs concerts, atesos els seus compromisos televisius. L’acompanyen en directe Toni Pagès als teclats i percussió, el guitarrista Marc López i, puntualment, la violinista Marta Cardona.
