'L'hort de les oliveres', de Narcís Comadira, pica l'ullet a Txèkhov, no només amb el títol, també amb el plantejament. Després de la mort del patriarca, els Bofill planegen, contra la voluntat del difunt, vendre casa pairal i terres a uns inversors russos que volen construir un complex turístic. Però l'hereu de la casa i l'hort és en Guillem, obsedit amb Shakaspeare i temorós de trair el pare. Talar o no talar les oliveres, ser o no ser. Comadira estableix una metàfora entre Hamlet i Catalunya. NARCÍS COMADIRA, autor "Ell se sent responsable davant de l'espectre del pare, i per ell... hi ha un moment que diu que la finca és la seva pàtria i les pàtries no es venen." L'autor juga amb un tercer element intertextual en aquest imbricat joc escènic, situant l'acció el Dijous Sant, durant el sopar. Director i companyia han hagut de capejar també el registre canviant de la proposta, que festeja amb la comèdia i l'òpera, tot i el final tràgic que no avançarem.

L’escriptor Narcís Comadira s’ha prodigat sobretot en poesia, però també ha fet alguna incursió teatral, sempre per encàrrec. El darrer li ha fet el Teatre Nacional, on es va estrenar ‘L’hort de les oliveres. Una òpera de Catalunya’. Es tracta d’una metàfora sobre la situació del nostre país, que flirteja amb l’òpera i barreja comèdia i tragèdia. A petició de l’autor, n’ha fet la posada en escena el director del teatre, Xavier Albertí. Mercè Arànega, Oriol Genís, Carles Canut i el tenor Antoni Comas són alguns dels intèrprets.