'Macbeth' és una obra que imposa molt respecte, tot i les bruixes que Àlex Rigola col·loca a la primera escena... gent de teatre diu que pronunciar el títol du malaestrugança. Rigola no ha tingut cap por alhora d'inventar-se una versió força lliure i concentrada en hora i mitja. Una estètica Twin Peaks, futbolera i kitsch du a la contemporaneïtat la lletjor i la cruesa del drama, tenyit per l'ambició de Macbeth i, sobretot, de la seva muller. ÀLEX RIGOLA, director escènic "És aquesta relació que hi ha entre el desig i l'ètica. Què fem nosaltres quan ens saltem segons quines línies ètiques per aconseguir segons què. Són fronteres que travessem i que després segurament ja no podem tirar enrere." Rigola, procliu a tota mena d'experiments interdisciplinars, ha optat aquest cop per donar màxima rellevància al text i el resultat n'és una peça molt estàtica, gairebé congelada. La segona part, que el director prefereix no sigui mostrada en imatges per servar el factor sorpresa, és molt curta, només vint minuts. "És la Sala Petita, finalment, la que enceta la temporada del TNC, i no la Gran, on 'La bête', la bèstia, amb direcció de Sergi Belbel, no podrà ser estrenada fins al 25 d'octubre. Jordi Bosch assaja a contrarellotge el paper que no ha pogut assumir per malaltia, Anna Lizaran. Us ho ha explicat Victor Giralt Jonama."