És l'ovació posterior a l'estrena d''En la luna'. Tercer muntatge d'Alfredo Sanzol que es representa al Lliure, on ja van recalar 'Sí pero no lo soy' i 'Días estupendos'. Com en aquelles peces, l'estil personal d'aquest autor i director queda reflectit a 'En la luna'. L'estructura torna a ser fragmentària, com un àlbum de fotografies del passat...Són concretament 14 esquetxos sobre la transició. El primer comença amb la mort de Franco. Sanzol ha emprat records de la infància, anècdotes, impressions vagues de la memòria, per urdir els esquetxos, que escenifiquen sempre els mateixos sis intèrprets, tres actrius i tres actors. La lluna del títol és una picada d'ull al caire gairebé oníric, inconnex, de la trama. ALFREDO SANZOL, autor i director "Lo que más me gusta es que el espectador, cuando sale, tiene la sensación de haber visto una obra larga. No de que ha visto una cosa, otra cosa que no tiene nada de relación..." Tot i el marc històric, amb referències al 23-F, a ETA o als atracaments a entitats bancàries, el to general és de comèdia. Els riures són constants... Per la bona impressió causada per altres espectacles d'Alfredo Sanzol només queden una cinquantena d'entrades per a la darrera funció, diumenge, dia 1 d'abril.
El comentari de Victor Giralt Jonama:
No havia vist els anteriors muntatges d’Alfredo Sanzol. Grata sorpresa. Interpretacions excel·lents i un joc teatral impressionista que m’ha captivat. Segurament perquè jo també tinc records vagues i molt fragmentaris de la transició. A més, he rigut molt, i no he estat l´únic. Hi ha esquetxos més aconseguits que d’altres, un pèl llargs…però és un dels millors muntatges, a parer meu, de tota la temporada.
