A partir de 1400 comença un dels cicles més creatius de l'art català, que coincideix amb l'eclosió d'un estil gòtic d'influència flamenca i toscana, principalment. L'exposició situa les produccions catalanes en aquest moviment. Un dels trets locals característics són els retaules, un format genuïnament català, com els fragments del retaule major de l'església de Sant Pere de Terrassa, de Lluís Borrassà, de colors brillants i gust pel detall i l'anècdota. Peces destacades són, també, aquestes quatre taules de Bernat Martorell, que es conserven al Museu del Louvre i que fa més de cent anys que no es veuen ni a Catalunya ni a l'estat espanyol. Formen part del retaule de Sant Jordi que probablement havia de ser destinat a la capella del Palau de la Generalitat. Aquestes pintures es consideren l'obra cabdal del mestre català pel gran virtuosisme tècnic i fantasia compositiva que les caracteritzen. Una altra joia que es pot veure en la mostra és l'escena del Judici Final del Missal de Santa Eulàlia, que es conserva a la Catedral però, habitualment, no es pot veure. RAFAEL CORNUDELLA, cap de l'Àrea d'Art Gòtic "És una orla bastant excepcional a l'època perquè és una obra completament figurativa. En la part superior hi ha la part celestial, en la part inferior hi ha l'infern i en els laterals, o en el marges laterals, hi ha representada la disputa entre els àngels i els dimonis per la possessió dels éssers humans que han ressuscitat." Del mateix autor, Rafael Destorrents, es poden veure unes làmines més tardanes d'una Santa Màrtir i d'un Sant Jordi. Altres manuscrits provenen d'El Escorial o de la Biblioteca Nacional de França, com el còdex encarregat per Martí l'Humà. L'exposició es pot veure fins al 15 de juliol.
