Segons diu Juan Gómez González, cantautor que es fa dir El Sobrino del Diablo, és “probable” que sigui el músic que més concerts ha fet a la ciutat de Barcelona: en porta més de 1.000 en els últims 20 anys. Tot i que assegura que no és “tan friqui” com per haver-los comptat tots, el recompte és llarg.
“A Gràcia, només a l’Astrolabi, que és un bar on vaig tocar del 2000 al 2017, quan el van tancar, ja són 350 concerts, perquè tocava cada setmana“, explica.
Hi ha locals on el primer concert que s’ha fet l’he fet jo, i després n’han continuat fent
Segurament li van a la saga els grups de músics que fan versions i toquen un parell o tres de cops per setmana a locals on van fent passis, però no és el que fa el Sobrino del Diablo: ell és cantautor i fa concerts únics, no de passis.
Ha tocat molt també, i això engreixa la llista, a centres cívics, casals, instituts, biblioteques, etc. a més de sales de concerts i bars de tota mena. I bona part de l’èxit s’entén per la valentia que té i ha tingut d’oferir-se per tocar a llocs de tota mena. “Hi ha locals on el primer concert que s’ha fet l’he fet jo, i després n’han continuat fent”, diu orgullós.
Allà on veu una tarima, s’ofereix per tocar. “Tot és molt artesà. Es tracta de moure’s per la ciutat i veure on és possible tocar“.
Els tres secrets per tenir molts concerts
Autogestió: No té mànager, perquè “és una persona que cobra 15-20 % el que generes i et mou, però amb altra gent a la vegada, de manera que pots passar molt de temps sense bolos”, explica.
Economia de guerra: Molt de tant en tant compta amb músics que l’acompanyen, però l’habitual és que vagi tot sol amb la guitarra i la veu. “Això vol dir que puc tocar a qualsevol lloc, en un bar gran, mitjà o petit, i em facilita tenir molts bolos perquè és molt sostenible. No és el mateix haver de pagar un músic que quatre”.
Fidelitzar el públic: Cada setmana canvia de repertori, de manera que els seus seguidors tornen a veure’l sovint perquè mai sap què tocarà. Diu que al seu repertori té més de 200 cançons i que si bé no té mai gaire públic, sí que en té un de petit però fidel.
