El món del criptoart estrena la seva primera exposició a Barcelona “This fuking name”. El criptoart acostuma anar acompanyat de grans titulars econòmics: l’obra de criptoart més cara de la història, l’artista digital més cotitzat del moment, un mercat en expansió… sembla més un tema econòmic que artístic, un tema més del capitalisme que una nova manera d’entendre l’art, això ens planteja a una pregunta, de què parlem quan parlem de criptoart?
La galeria House of Chappaz (c/ l’ Alegre de Dalt, 55) presenta la primera exposició sobre criptoart a Barcelona. Es tracta d’una mostra que s’endinsa en el món dels NFT, els criptovalors no fungibles. Si les criptomonedes són criptovalors fungibles i intercanviables, els NFT són criptovalors únics per cada objecte o obra d’art.
L’exposició s’anomena “This fucking name”, que en format sigles seria TFN, l’inrevés de NFT, el palíndrom revela l’essència temàtica d’aquesta exposició. La intenció dels comissaris és capgirar-ne la lectura: “És a nosaltres, als agents i als artistes, a qui ens pertoca atorgar sentit a la idea, trobar-hi un significat útil i sobretot, una aplicació i un valor reals”.
Un mem pot ser una obra d’art? I un urinari?
Aquest 2021, es va vendre l’obra ‘Nyan cat’ per 587.000 dòlars en una subhasta d’art, però el gatet que corre deixant una estela d’arc de Sant Martí no és una escultura o un quadre, és un mem d’internet. El comissari de l’exposició Oriol Armengou recorda quan Duchamp va presentar el 1917 l’urinari com un objecte artístic. El món de l’art va emmudir, després ho va criticar, i finalment, la resta d’artistes ho han intentat imitar durant anys. Pot un gif animat ser art? Pot un vàter ser una obra d’art?
Oriol Armengou considera que estem vivint una moment de canvi com tantes altres vegades s’ha viscut: “Com a pioners hem d’obrir-nos a noves interpretacions per no actuar com els que, a meitat dels anys 50, veien en aquella acció un despropòsit sense sentit. Els pioners han tingut sempre un paper cabdal en la història de l’art i ha estat l’espectador qui ha acabat donant en tot moment el valor a allò que té davant”.
Els pioners han tingut sempre un paper cabdal en la història de l’art i ha estat l’espectador qui ha acabat donant en tot moment el valor a allò que té davant
El criptoart no té límits
Els comissaris han creat una exposició per descobrir un nou llenguatge, una nova forma de presentar i entendre l’art. Les obres es poden trobar al món virtual, o metavers, o al món físic a la pròpia galeria House of Chappaz. El suport físic i digital poden conviure, són llenguatges complementaris, el més important és l’obra d’art. Pel comissari Oriol Armengou aquest és una món ple de possibilitats “les regles les posa el creador i el propi sistema virtual on s’emmarquen”.
11 Artistes digitals
Ovidi Benet ha creat una escenografia digital, una panoràmica que ens recorda més al passat, a l’origen de l’univers, i potser també de l’art, Andrew Roberts ha fet ploure esquelets per un camp primaveral i Fito Conesa + Siddharth presenten un ocell amb una cua musical. Són alguns dels artistes que presenten obres digitals i que pots trobar en aquesta galeria virtual. L’exposició s’inaugura aquest divendres i s’allarga fins a finals d’abril.
- Aggtelek,
- Andrew Roberts
- Christto and Andrew
- Diego del Pozo
- Fito Conesa + Siddharth
- Momu & No Es
- Natacha Lesueur
- Ovidi Benet
- Pablo Durango
