Els britànics Marillion són uns supervivents dels vuitanta, contra tot pronòstic i gràcies a una prodigiosa capacitat per adaptar-se. Ells van ser, a finals del segle passat, precursors del finançament col·lectiu, avui tan de moda "Nos preguntaron a los fans si pagaríamos por adelantado por el CD...Y les digimos que sí." "Quan treuen un CD en 'pre-order' responem molt bé." El guitarrista Steve Rotheryh és l' únic membre fundador, en una època en què Marillion va fer de pont entre el rock progressiu i el so dels vuitanta. En realitat va ser gràcies a balades pop molt més digeribles que el grup va viure la seva etapa daurada. La marxa del carismàtic cantant Fish podia haver estat el cop de gràcia. Però va aparèixer Steve Hogarth per imprimir una teatralitat que ha esdevingut marca de la casa. "No trobo a faltar en Fis, tot i que m'agraden molt les dues èpoques." "Jo els vaig conèixer gràcies a la meva parella i per mi és com una nova manera d'apreciar la música." Fans de totes les dues etapes de Marillion van poder gaudir d'un repertori prou representatiu i, fins i tot, d'algun apunt del disc que apareixerà al setembre.
