L'espai distès i configurable que és el hall del CCCB és el marc idoni per una mostra com la de La Porta. Ahir es va transformar diverses vegades per acollir tres de les 9 propostes que s'hi poden veure aquest cap de setmana. Propostes que com el certamen ho qüestionen tot: des dels límits de les disciplines, al de què s'entén per muntatge acabat , passant per la mateixa noció d'espectacle com a producte i espectador com a consumidor. OSCAR DASÍ, codirector de LP'11 "Potenciar aquests formats que faciliten que la creació es pugui relacionar amb el públic però que també es posin en qüestió els mateixos formats dels creadors. Facilitar que els creadors trenquin aquesta divisió entre el que és producte acabat i el treball d'experimentació i la recerca." La madrilenya Paz Rojo va ser molt aplaudida pel seu solo i l'audiovisual que l'acompanyava. Inclassificable el treball de Societat Doctor Alonso i el seu 'Caldo primordial'. Una situació còmica que va donar pas a una d'hilarant: el canari Mauricio González, ballarí de clàssic durant vuit anys, exposava extranyes coincidències entre la peça de repertori clàssic per excel·lència, 'El llac dels cignes' i la primera pel·lícula eròtica gay, dirigida per un antic ballarí del ballet rus de Montcarlo: Wakefield Poole. MAURICIO GONZÁLEZ, creador "Mirar al detalle, mirar algunos detalles, de una pieza clásica como el 'Lago de los cisnes' y el clásico por excelencia del porno gay, que és 'Boys in the sand'. Qui pensi que jo ha vist tot s'equivoca. No ha estat a La Porta.
