Amb la projecció d’‘Everybody’s everything’ als Aribau Multicinemes ha començat a caminar la dissetena edició de l’In-Edit, el festival de documentals de música. Entre el 24 d’octubre i el 3 de novembre projecta 51 títols, entre els quals n’hi ha sobre David Bowie, PJ Harvey, Suede o Miles Davis. Tot i la situació que està vivint Barcelona, la venda d’entrades està funcionant com l’any passat, i tot indica que no es produirà la davallada del 2017, durant els fets posteriors a l’1-O.
Com des de fa uns anys, l’In-Edit engega i tanca amb cintes arriscades i atípiques, que no són meres biografies de famosos. El certamen posa en relleu així el seu interès per cintes que retraten l’entorn social o polític de determinats moments de creació musical. Un exemple n’és la cinta inaugural, ‘Everybody’s everything’, produïda pel cineasta Terrence Malick. Un retrat íntim, molt familiar, de la ràpida ascensió i caiguda de l’estrella de l’emo-trap Lil Peep, mort de sobredosi als vint-i-un anys. També la cinta de cloenda ve signada per un director il·lustre, el realitzador Julien Temple, un vell conegut de l’In-Edit. Aquest cop ha fet una pel·lícula sense paraules per explicar la història cultural d’Eivissa, l’illa de les discoteques. Només hi ha banda sonora i imatges.
L’In-Edit més local
De la collita local destaca, per exemple, ‘Gay Mercader. El mercader del rock’n’roll’, una aproximació al promotor visionari que en ple tardofranquisme va voler apuntar Espanya al circuit internacional del rock en directe. O ‘Octavas’, un documental d’Uri Altell, un dels fundadors de l’In-Edit. Amb Ivan Garriga, explora la relació entre música i emocions, tema que donaria per a més d’una tesi doctoral. També hi ha una cinta en clau feminista barcelonina, ‘The bass of women’, sobre l’escena ‘sound system’ de la ciutat. Feminisme, depressió adolescent, lluita contra l’homofòbia, gentrificació o precarietat entre els músics de la part baixa de la taula són alguns dels temes que il·lustren les pel·lícules de l’In-Edit 2019.
