Totes les peces de 'Dispara/Agafa tresor/Repeteix' duen títols de grans textos de la literatura o la dramaturgia universals. Àurea Márquez, Silvia Bel, Mar Casas, Mónica López i Carmen Machi són les troianes. Unes troianes, però, convertides en dones occidentals ridículament irritades davant l'amenaça terrorista. A 'Terror i misèria', Àlex Casanovas i Mònica López encarnen un matrimoni embogit per la sensació d'inseguretat ciutadana. L'espectador pot situar amb facilitat cada història en el seu contexte geogràfic. Contexts diferents d'un mateix escenari global, el posterior a l'11 de Setembre de 2011. JOSEP MARIA MESTRES, director escènic "Tot aquest confrontament dels dos mons antagònics d'Orient i Occident, que és el que s'ha donat per anomenar la guerra contra el terror, que és una cosa que dius: 'Què és una guerra contra el terror?' Una cosa una mica estranya, que és un concepte filosòfic, el terror." Aquesta crítica a Occident de Ravenhill relliga les diverses peces del muntatge. En totes es repeteixen conceptes com llibertat i democràcia, que, per boca de diferents personatges, acaben buits de significat. Ravenhill va escriure el 2007, i per encàrrec del Festival d'Edimburg, 17 peces que es podien veure en escenaris i moments diferents. Ravenhill va donar total llibertat al director per fer una tria de set de les 17 peces, ja que, per raons de durada, totes no es podien dur a escena.
