La mascota de Moscou del 80, el símbol de Los Angeles 84, el tigre de Seul 88 i quatre anys després va arribar el Cobi, la mascota de Barcelona 92. L'originalitat de les mascotes és més o menys discutible però passen els anys i aquesta es converteix en el símbol d'aquelles Olimpíades. El Cobi va néixer amb polèmica. El seu aspecte rupturista va despertar sorpreses i crítiques, però l'èxit de Barcelona 92 va fer que aquest gos amb els braços oberts es fiqués de seguida a la butxaca la majoria dels barcelonins. "Sí, sí que me'n recordo." "Era la mascota" "Tinc a casa els pins encara del Cobi" La mascota és especialment important per als voluntaris ja que el Cobi aglutina els bons records de l'any 92. GERARD CONDE, voluntari dels Jocs Olímpics del 92 "Jo vaig tenir ocasió d'estar a la cerimonia de cloenda i recordo que quan el Cobi va sortir volant allà amb el vaixell jo vaig plorar com el 99% de la gent que estava a l'estadi." "Tete, Cobi!" De fet un dels gats d'aquest voluntari olímpic es diu Cobi. Una mascota que també té a la ciutat el seu particular homenatge. Aquesta és la placeta del Cobi, situada al Parc del Port Olímpic. El nom de Cobi, no només el porten gats, gossos i places. Els nens que van a aquesta escola bressol saben que s'anomena Cobi. Un nom que segueix present a la ciutat 25 anys després que s'escollís aquest gos com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona.
El dia 11 de gener de 1988 el COOB 92 va organitzar un concurs, de caràcter restrictiu, i en què van participar sis dissenyadors, que van presentar fins a 16 propostes de mascota per als Jocs Olímpics. El jurat va elegir tres projectes: el d’un gos creat per Mariscal, un altre gos, de Peret, i el d’un sol, també de Peret.
El 29 de gener de 1988 l’executiva del COOB 92 es va decantar cap al disseny de Mariscal, un treball que va estar guardonat amb 2,5 milions de pessetes de l’època.
L’elecció va crear algunes confusions inicials, fins i tot dins del mateix Consell Executiu dels Jocs. El mateix conseller delegat del COOB 92, Josep Miquel Abad, va qualificar la mascota com a “gos, bitxo o el que sigui. Em veig absolutament incapaç de descriure-la”. I la llavors vicepresidenta de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Mercè Sala, va apuntar que el disseny de Mariscal li recordava el de Snoopy. El director general de l’Esport de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, va reconèixer obertament que no havia votat aquest disseny perquè no li agradava.
D’altra banda, el disseny va despertar també alguns elogis, per l’originalitat i la fàcil disponibilitat del disseny per adaptar-lo als diferents esports dels Jocs Olímpics. Josep Miquel Abad va defensar el disseny com una clara aposta pels dissenys d’avantvanguarda.
La mascota per a Barcelona 92 va veure la llum primera vegada el 14 de març de 1988, dos mesos després de ser escollida i un dia abans de ser presentada oficialment a la societat.
Inicialment, el gos de Mariscal s’havia de dir Juli, però el mateix dissenyador va desestimar aquesta opció perquè un altre dels seus dissenys ja s’havia comercialitzat amb el nom de Julián. Finalment, el nom triat va ser el de Cobi, en referència al Comitè Organitzador (COOB 92)
L’octubre de 1988 el mateix Javier Mariscal va confessar que Cobi va néixer, de matinada, en un pis del carrer de València, a l’Eixample. En aquest mateix apartament ja estava treballant amb altres dissenys que representaven la parella i els amics de Cobi.
Segons Mariscal, Cobi és un bon noi, una persona legal que va per la vida amb els braços oberts. L’autor definia el gos com el “prototipus d’home d’aquestes terres, bona gent, optimista i amb una mica de panxa. Encara que es tracta d’una panxa incipient, flexible, que recorda la dels nens petits, i la prova n’és que el Cobi salta, corre, neda i fa surf de vela”.
Cobi no va ser l’únic disseny que va presentar Mariscal com a mascota dels Jocs. També va pensar en una gamba, que va acabar sent el símbol d’un xiringuito del Moll de la Fusta, la Petra, un personatge estrany similar a una capsa de llumins, i Palmerito, una palmera amb aspecte de negre punk.
