Al Teatre Poliorama acaben les funcions de ‘De mares i filles’, una comèdia de Paco Mir que ha estat en cartell des de l’1 de juliol. La gènesi de ‘Mares i filles’ es remunta als combats de lectures teatrals del festival Temporada Alta, del qual han sortit no poques obres d’èxit. El 2013 Mont Plans va defensar-hi un text breu (35 minuts) de Paco Mir titulat ‘I deien que plouria’, que es va proclamar finalista del concurs. Això va propiciar que l’autor desenvolupés l’obra, que actualment dura una hora i mitja. Mont Plans i Annabel Totusaus són les dues úniques intèrprets del muntatge.

‘De mares i filles’

A l’habitació de l’hospital on està ingressada, una mare rep la visita de la seva filla, a qui fa cinc anys que no veu. La mare està orgullosa d’un passat hippie força esbojarrat, i poc de l’existència massa ordenada de la filla, alta funcionària del govern. El retrobament sembla forçat, però la mare té moltes coses per explicar, i algunes veritats per revelar. L’enfrontament dialèctic entre mare i filla transita per diversos estats emocionals, per bé que hi domina clarament el to humorístic, vehiculat sobretot a través del personatge de la mare. La comèdia farà gira per Catalunya i podria tornar, qui sap quan, al Poliorama.