A les 7.26 h d’aquest dimarts, 31 de gener, a la sala de continuïtat de betevé s’ha cantat el compte enrere previ a l’aparició per primera vegada en pantalla de la nova identitat, amb el nou logotip que verbalitza la marca. L’informatiu multipantalla ‘BTV notícies matí’ i ‘El matí de Barcelona’ han estat els encarregats d’estrenar la mosca i els nous grafismes.

El nou web, beteve.cat, ja feia algunes hores que funcionava. S’han unificat els antics portals btv.cat i btvnoticies.cat per tal de facilitar la navegació i per aconseguir que l’usuari arribi més fàcilment a tots els continguts que genera aquesta casa. També s’amplien les possibilitats de participació dels usuaris, es dota la redacció d’eines per explorar nous gèneres periodístics i s’adapta als dispositius mòbils. A més, disposa d’una versió en negatiu per a persones amb discapacitat visual. Tots els programes de betevé disposen de la seva pàgina dins del web, en què pengen diàriament els seus continguts.

Avui també s’ha estrenat el nou plató d’informatius, que incorpora els colors identitaris (el vermell betevé i el fosc betevé). Ja no és un decorat, sinó que s’ha optat per deixar les parets visibles. “Hem despullat el plató”, explica Mònica León, realitzadora dels informatius. “No amaguem res i s’hi podran veure endolls, ciclorames, càmeres…”, afegeix. Hi destaca la presència d’una pantalla gegant que servirà de suport als presentadors per mostrar imatges, informacions i grafismes.

Mentrestant, al carrer, betevé s’ha estrenat també en paper. A les sortides del metro s’ha repartit un monogràfic que reivindica la mirada real i imperfecta d’aquest mitjà sobre Barcelona. És el primer número d’una publicació que no té una periodicitat específica, sinó que s’editarà quan es consideri oportú. El número 2 sortirà el dia de Sant Jordi. S’hi mostra la nova filosofia que acompanya el canvi d’identitat. betevé vol “reivindicar la bellesa i l’interès d’allò quotidià, del que és autèntic” evitant la mirada “sovint impostada, en què els elements més icònics del paisatge eren sovint els únics protagonistes”.