Aquesta exposició explora com s'han projectat, construït i imaginat els espais per al sexe a la societat occidental des del segle XVIII fins a l'actualitat. A través de tot tipus de peces: dibuixos, maquetes, instal·lacions i altres materials. El recorregut evidencia que l'arquitectura ha estat dominada pels homes. Els espais per al plaer s'han imaginat des de les fantasia masculina, on sovint la dona és simplement un objecte. ROSA FERRÉ, comissària de l'exposició "Parlem de la ciutat, dels espais que s'han pensat des del que és públic, de les utopies sexuals, de com hi hagut arquitectes, pensadors, escriptors que han imaginat noves maneres de viure en comunitat més enllà de la mogonàmia, o de la vida domèstica monoparental i de família." És el cas del treball de Nicolas Schöffer, que en els anys 60 va projectar una ciutat utòpica per a la qual dissenyar un centre d'entreteniments sexuals que reprodueix aquesta instal·lació. També mereix un capítol a banda ''Playboy'. La mostra reivindica el paper de la revista en la difusió de l'arquitectura moderna. Aquí destaca la reproducció del llit del director de la revista. ROSA FERRÉ, comissària exposició de l'exposició "A l'exposició tenim el llit de Hugh Hefner. És molt curiós perquè és com un precedent del que ha passat ara, el seu llit era com centre multimèdia, perquè l'utilitzava per fer les seves orgies però també feia el seu programa de televisió, negocis... ho feia tot." La mostra també explora les passions contemporànies en què internet, les aplicacions i la realitat virtual s'han convertit en una nova via per al sexe.
“1.000 metres quadrats de desig. Arquitectura i sexualitat” investiga el paper de l’espai com a creador del desig, partint de la base que l’arquitectura és una forma de seducció. Rosa Ferré, directora d’exposicions del CCCB que també comissaria la mostra, n’explica el punt de partida: “Volíem parlar dels espais del sexe perquè donen molta informació del present i el futur”.
En clau patriarcal
El recorregut reflecteix una visió absolutament masculina del desig. L’arquitectura ha estat dominada pels homes, i en conseqüència, els espais per al plaer s’han imaginat des de les fantasia masculina, on sovint la dona és tractada com un objecte. Segons Ferré, una de les evidències és que “la construcció i imaginació dels espais per al sexe té un biaix molt masculí”.
A partir de 250 peces entre dibuixos, maquetes d’arquitectura, instal·lacions artístiques, audiovisuals la mostra convida a reflexionar sobre com es construeix la sexualitat en funció de deteminants codis culturals, i quin és l’espai del desig i el plaer a la societat.
La proposta s’estructura en tres àmbits temàtics: Utopies sexuals, Refugis llibertins i Sexografies. Però també inclou diversos espais autònoms que funcionen com a miniexposicions.
‘Playboy’ i el llit de Hugh Hefner
L’espai Arquitectura Playboy reivindica el paper crucial que va tenir la revista en la difusió de l’arquitectura moderna, el disseny d’interiors, de mobiliari i producte. Playboy va fer servir l’arquitectura moderna per donar forma a una nova identitat sexual i de consum dirigida a l’home americà, que va tenir repercussió mundial.
En aquest apartat destaca la reproducció del llit del director de la revista, Hugh Hefner. Segons Ferré, el llit de Hefner va ser un precedent, en el sentit que ell el feia servir com un centre multimèdia. “Ho feia tot al llit”, explica la directora d’exposicions del CCCB, i puntualitza que “l’utilitzava per fer les seves orgies però també hi feia el seu programa de televisió, negocis, etc”.
Un centre d’entreteniments sexuals
També mereix un capítol a part el treball de Nicolas Schöffer. Artista visionari que en els anys 60 va projectar una ciutat utòpica per a la qual dissenyar un centre d’entreteniments sexuals, que la mostra reprodueix a través d’una instal·lació.
