La transformació de la Diagonal amb l’arribada de les universitats

Des que les Corts es va annexionar a Barcelona, la Diagonal es va convertir en un dels punts d'unió principals del barri amb l'Eixample. Això sí, a començaments del segle XX pràcticament no hi havia construccions i no és fins al 35è Congrés Eucarístic Internacional que s'hi comença a edificar. ANTONI VILANOVA, arquitecte “Són diferents edificis monumentals. En un principi van estar molt lligats al que seria el congrés eucarístic del 52. D’altra banda, volia dir començar a marcar una certa presència, entre el Palau Reial, el monument als caiguts i anar deixant una certa empremta en aquest nou espai.” Als anys 50 la Diagonal va començar a acollir l’ampliació de la UB, ja que la seu de la plaça de la Universitat s’havia quedat petita. Posteriorment, també s'hi va ubicar la UPC. JOSEP VILALTA, delegat del rector de la UB relacions institucionals “L'estat franquista, juntament amb l'Ajuntament, van cedir a la UB tot un espai gran que venia de l'antiga finca Güell fins aquí. I, a més a més, es van afegir diferents horts expropiats. Van pensar que posant el campus a la Diagonal, aquesta tallava el campus en dues parts i, per tant, els conflictes entre estudiants podien ser governats d'un altra manera.” El primer edifici que es va construir del nou campus va ser el de la Facultat de Dret, d'estil racionalista, que va ser el primer premi FAD de la història. Aleshores, la zona universitària era a tocar de les barraques que, fins a finals dels anys 50, omplien la plaça de Pius XII. Amb la seva desaparició s'hi van instal·lar edificis d'oficines que ara fan de frontera entre els barris de les Corts i Pedralbes.