Des que les Corts es va annexionar a Barcelona, la Diagonal es va convertir en un dels punts d'unió principals del barri amb l'Eixample. Això sí, a començaments del segle XX pràcticament no hi havia construccions i no és fins al 35è Congrés Eucarístic Internacional que s'hi comença a edificar. ANTONI VILANOVA, arquitecte “Són diferents edificis monumentals. En un principi van estar molt lligats al que seria el congrés eucarístic del 52. D’altra banda, volia dir començar a marcar una certa presència, entre el Palau Reial, el monument als caiguts i anar deixant una certa empremta en aquest nou espai.” Als anys 50 la Diagonal va començar a acollir l’ampliació de la UB, ja que la seu de la plaça de la Universitat s’havia quedat petita. Posteriorment, també s'hi va ubicar la UPC. JOSEP VILALTA, delegat del rector de la UB relacions institucionals “L'estat franquista, juntament amb l'Ajuntament, van cedir a la UB tot un espai gran que venia de l'antiga finca Güell fins aquí. I, a més a més, es van afegir diferents horts expropiats. Van pensar que posant el campus a la Diagonal, aquesta tallava el campus en dues parts i, per tant, els conflictes entre estudiants podien ser governats d'un altra manera.” El primer edifici que es va construir del nou campus va ser el de la Facultat de Dret, d'estil racionalista, que va ser el primer premi FAD de la història. Aleshores, la zona universitària era a tocar de les barraques que, fins a finals dels anys 50, omplien la plaça de Pius XII. Amb la seva desaparició s'hi van instal·lar edificis d'oficines que ara fan de frontera entre els barris de les Corts i Pedralbes.

Durant el segle XX, l’avinguda Diagonal va viure una gran transformació. Era un camí d’entrada a la ciutat rodejat de camps i bòbiles i va passar a ser una de les principals vies de Barcelona i seu del campus universitari. La celebració del 35è Congrés Eucarístic Internacional i el trasllat de les primeres facultats, als anys 50, en van marcar un abans i un després.

Des que les Corts es va annexionar a Barcelona, la Diagonal es va convertir en un dels punts d’unió principals del barri amb l’Eixample. Això sí, a començaments del segle XX pràcticament no hi havia construccions. Segons l’arquitecte Antoni Vilanova, però, el primer canvi important de l’avinguda Diagonal durant el segle passat va ser la conversió del mas de la Finca Güell en el Palau Reial, l’any 29. Això va marcar un canvi de tendència de les autoritats de l’època, que volien omplir la Diagonal d’edificis monumentals. Un altre exemple és el monument als caiguts, que es va alçar poc després del 35è Congrés Eucarístic Internacional.

Però el veritable canvi va arribar als anys 50, quan es van començar a establir a la Diagonal els primers edificis de la Universitat de Barcelona, que va veure com l’edifici de la plaça de la Universitat començava a quedar petit. Posteriorment, s’hi va afegir la UPC, que va formar el campus universitari actual. Segons el delegat del rector de la UB de Relacions Institucionals, Josep Vilalta, les autoritats de l’època van veure com “el fet que el campus estigués separat de la Diagonal ajudava a controlar les revoltes universitàries”.

Agraïments: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya i Arxiu Municipal de les Corts