Un monòleg d'una hora d'un personatge tan profondament antipàtic com el general Millán-Astray, no és, a priori, un menú gaire llaminer. L'encert del director Álvaro Lavín i l'actor Adolfo Fernández a l'hora de fer seu aquest text original d'Antonio Álamo és el format de comèdia cabaretera. Mariano Marín, que durant la funció oficia de pianista, escura cançons militars cap al tango... ADOLFO FERNÁNDEZ, actor "Alejarnos del realismo soviético, digamos. Para no aburrirnos. Queríamos jugar. Jugar con la historia. Yo soy partidario de aplastar al cinismo con inteligencia y con juerga." El títol 'Cantando bajo las balas' és intencionat. Millán-Astray reneix de les cendres davant l'espectador per repassar l'èpica del seu esdevenidor. Les ferides de guerra, són l'essència del legionari que va encunyar expressions com 'novios de la muerte'... Quatre grans ninots acompanyen l'actor en l'esperpent. Uns ninots, per cert, pensats per a un escenari més gran que el del Circol Maldà. "El Maldà ha fet mans i mànigues per calçar l'espectacle a la sala. En origen, però, es tracta d'una producció molt més gran, que ha estat, per exemple, al Centro Dramático Nacional de Madrid o al Loper de Vega de Sevilla. Us ho ha explicat Victor Giralt Jonama."
El comentari de Victor Giralt Jonama
Gran Adolfo Fernández duent el personatge cap al titella grotesc. Bona feina de Mariano Marín amb les músiques i l’espai sonor (els sons de bales, els crits de multituts…). Però per més que sigui una comèdia es fa difícil oblidar la realitat històrica amb tota la seva cruesa.
