La pintura del Xavier Grau mai no sorgeix d'una idea preconcebuda. L'artista treballa sense esbossos previs i deixa que la inspiració condueixi l'evolució de l'obra d'una manera lliure. Aquest procés creatiu dóna nom a l'exposició sobre el pintor que acull la galeria Can Framis. "La metamorfosi sense fi" estableix un diàleg inèdit entre les seves pintures i els dibuixos previs que fa. GLÒRIA BOSCH, directora d'art de la Fundació Vila Casas "Els dibuixos són extrets del que és el bloc de treball d'ell. Funcionen d'una manera totalment autònoma, perquè ell mai no comença una tela d'una manera preconcebuda, amb una idea. Perquè els dibuixos, els dibuixos són un exercici de desbloqueig, desbloqueig de cos i ment. I el que passa és que d'una manera inconscient, o el que podríem dir la memòria del gest, alguns d'aquests elements apareixen aïlladament dins de les teles." Les 25 peces que es poden veure, entre quadres i dibuixos, repassen la producció pictòrica del Xavier Grau des de la dècada dels 80 fins a 2008. Sense seguir, però, un ordre cronològic. GLÒRIA BOSCH, directora d'art de la Fundació Vila Casas "Hi han una sèrie d'elements, que d'alguna manera, hi són presents. Per tant, no és tan important el fet de buscar una seqüència, sinó com és el món del Xavier Grau. I el món és aquest assaig visual, que es permet enfrontar una obra de principis dels anys 90 amb una altra de 2000. Aquí hi ha un marge de 10 anys però continua havent-hi aquest fons." Els traços aparentment espontanis i els elements superposats són una constant a la seva obra. De fet, li interessa deixar en segon o tercer pla tots els descarts que ha anat fent, perquè creu que conformen el seu univers creatiu.
