Grafiters pintant parets tranquil·lament. Una imatge que veiem sovint, però que no sempre es troba dins de la legalitat. ROGER POUS, membre de Rebobinart "En l'ordenança de civisme es va posar al mateix sac el grafit més bandàlic i el que embrutra més, amb la gent que fa murals i art urbà de qualitat. Intentem incentivar aquest tipus d'art ja que el barri també ho agraeix." El districte de Sants i ara, el de Sant Martí, ja han cedit espais per ser decorats. D'ara endavant els organitzadors volen involucrar-hi més barris. Aquesta és l'actriu dels anys 60 Jean Seberg. Tota una musa per al seu autor, que l'ha acabada després de dos dies. Fa 14 anys que pinta grafits i reclama que la feina es valori. T DE TACTO "Aquesta iniciativa està molt bé. Barcelona és la ciutat del disseny i de l'art. I això és art." L'Arcache és francès i ha pintat arreu del món. Entén que l'art urbà és efímer. ARCACHE EMMANUELLE "Tengo pinturas en unas quince ciudades de todo el mundo. Todo es temporal. La gente pinta encima. No se cuánto aguantará esta." Cada vegada hi ha més dones que es decideixen a pintar al carrer. SARA "Hay chicas escondidas, pero las hay. El movimiento está muy fuerte y sale gente por todos los lados." Tot un moviment creatiu ple de colors vius i tipografies de tota mena. Això sí, de vegades, indesxifrables.

Aquests murs alliberats, parets blanques en què els artistes poden pintar sense por a ser multats, es troben a l’illa de cases que formen els carrers de Veneçuela, Agricultura i Pallars. Amb aquests nous espais, els grafiters disposen de 380 metres més de paret per poder pintar. El districte de Sant Martí se suma als de Sants-Montjuïc i les Corts, que l’octubre de l’any passat van inaugurar dos murs com aquests en una prova pilot , al Jardí de les Tres Xemeneies i al voltant dels edificis de la Universitat de Barcelona del costat del cementiri de les Corts.

L’èxit de la iniciativa ha propocionat que l’associació busqués noves parets disponibles per l’art urbà. En els primers mesos al Jardí de les Tres Xemeneies, per exemple, hi han passat prop de 90 grafiters. Per participar del projecte, els artistes fan les peticions a través d’una plataforma digital en què s’organitzen els diferents murs setmanalment. Les obres s’exhibeixen durant set dies, i després les parets es tornen a pintar de blanc perquè nous artistes puguin fer-hi els seus grafits.

Els organitzadors esperen que la proposta “acosti la ciutat als ciutadans” i que s’utilitzin uns espais urbans que normalment estan desocupats. Molts d’aquests murs, de fet, formen part de descampats. Els membres de Rebobinart volen desmarcar el seu projecte d’altres tipus de grafits que s’utilitzen amb finalitats bandàliques. La intenció en els pròxims mesos és ampliar el catàleg de murs lliures arreu de la ciutat i normalitzar l’alliberament d’espai urbà perquè s’hi pintin grafits.