Era l'eterna germana de l'escriptor Terenci Moix, i des de la mort d'aquest es va dedicar a recordar i divulgar la seva figura literària. Se la coneixia com la Nena Moix perquè va ser la veu femenina de la "gauche divine", un grup d'intel·lectuals i artistes d'esquerres que, entre els anys 60 i 70, va plantar cara a la cultura del franquisme. També va tenir l'honor de ser l'única dona de l'antologia 'Nueve novísimos poetas españoles', de Josep Maria Castellet. La seva gran passió va ser la poesia, però també va escriure novel·les: les més recents, 'De mi vida real, nada sé' o 'Manifiesto personal', una reflexió força crítica sobre la societat actual immersa en la crisi. ANNA MARIA MOIX, escriptora "Això és una guerra que no parlin del vent de la tercera guerra mundial, perquè fa temps que l'arrosseguem. La tercera guerra mundial és el poder de les financeres, l'especulació i que el món dels polítics s'han abaixat els pantalons." La seva obra com a escriptora, sempre en castellà, la completen una quinzena de títols, dos dels quals li van valer el Premi Ciutat de Barcelona. També va traduir llibres, sobretot francesos, i a partir de 2006 va dirigir l'editorial Bruguera, coneguda popularment com El Gato Negro. Va ser la més potent a Espanya en la publicació de còmics entre els 60 i els 70 i la que va fer néixer personatges com el Tío Vivo, el Pulgarcito o Mortadelo y Filemón. ANNA MARIA MOIX, escriptora "Ens van proposar resuscitar la marca amb el gat. Volíem intentar resucitar l'esperit de la Bruguera última, de la Bruguera de Grandes Narradores de Hoy." Moix era una dona combativa. Va militar en el moviment feminista i mai no es va amagar de les seves conviccions. De fet, l'any 2011 va tancar la llista del PSC a Barcelona amb Jordi Hereu.
Nascuda a Barcelona l’any 1947, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1969 va publicar la seva primera obra, el poemari ‘Baladas del dulce Jim’. El 1970 va guanyar el Premi Vizcaya de Poesia amb l’obra ‘No time for flowers’. Però l’obra literària que deixa Anna Maria Moix abarca també molts altres gèneres, com la novel·la, la literatura infantil i l’assaig. A més, també es va dedicar a la traducció d’autors com Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris i Mercè Rodoreda, així com també a l’edició, com a directora de l’Editorial Bruguera.
L’editora i poetessa barcelonina va fer tota la carrera literària en llengua castellana i va estar vinculada a intel·lectuals barcelonins d’esquerres de la dècada dels seixanta i setanta que van lluitar contra la cultura oficial del franquisme. L’anomenaven La Nena. Era la principal veu femenina d’aquesta “gauche divine”, l’única inclosa a l’antologia ‘Nueve Novísimos’ espanyols, juntament amb figures de la talla de Josep Maria Castellet o Pere Gimferrer.
Adéu a La Nena
Maruja Torres, amiga i companya literària d’Anna Maria Moix, ha dedicat un sentit adéu a la germana de Terenci recomanant a tothom: “Ploure-la si voleu, però, sobretot, llegiu-la.” Al seu blog, Torres ha recordat que va ser amiga d’adolescència, de joventut i de maduresa, i amb qui va viure i compartir grans estones de rialles i anècdotes.
L’editor d’Anagrama, Jorge Herralde, que no va arribar a publicar res de Moix, l’ha recordada per ser una “agitadora cultural d’una ètica exemplar”. Ha estat una “figura insòlita” en contra “de les polítiques molt fàcils” de les editorials que “només busquen guanyar diners”, ha precisat el seu company “novíssim” Luis Antonio de Villena.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la seva “gran fortalesa intel·lectual”, així com el paper literari de la seva creació poètica, amb les seves edicions i amb les seves traduccions, sobretot, d’autors francesos. El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha subratllat que “la germana del gran Terenci Moix va voler mantenir-se al marge dels primers plans”, però “la seva obra tenia una força crítica i un agut talent, que en va fer un referent de les lletres catalanes i espanyoles”.
BTV reemetrà aquesta nit a les 22 h el programa ‘Jo què sé!’ emès el 13 de setembre de 2011, en què Carles Flavià entrevistava Anna Maria Moix.
La capella ardent s’obrirà al públic aquest diumenge a les 14 h al tanatori de les Corts. Dilluns al migdia hi tindrà lloc el funeral.
