VICTOR GIRALT JONAMA "Lorca tenia una intensa relació amb Barcelona i, de fet, aquesta obra es va estrenar el 1935 al Teatre Principal." El 1935 va ser la companyia de Margarida Xirgu i ara és un notable planter d'intèrprets dirigits per Joan Ollé. Nora Navas fa front a tot un repte: dibuixar la degradació d'un personatge en tres etapes cronològiques. Les roses que fa créixer l'oncle de doña Rosita simbolitzen aquest pansiment: són vermelles al matí però perden el color a mesura que avança el dia. La jove ha de casar-se amb un cosí que, de sobte, marxa a l'Argentina prometent que tornarà... Passen els anys i les amigues es casen, però ella segueix rebent cartes i esperant... Una vegada més, Lorca explorava la manca de llibertat de les dones, però aquest cop no en un ambient rural, sinó en una ciutat provinciana endormiscada en la cursileria i les aparences, irònic retrat de la Granada on va néixer. JOAN OLLÉ, director escènic "La seva homosexualitat li impedia tenir fills, com li impedia tenir fills a Yerma, com li impedia tenir fills a doña Rosita la soltera. I no tenir fills volia dir no poder fabricar futur." Lorca havia pensat escriure un parell d'obres del mateix estil, que ell va batejar com a poemes familiars. I és que 'Doña Rosita' és, a més de text teatral, poesia en estat pur.