L’estudiós de la cultura popular i caputxí fra Valentí Serra de Manresa ha escrit ‘El llibre de la mel’ per reivindicar la importància de les abelles. “Sense l’abella no viuríem perquè un terç del que mengem és gràcies a ella: no hi hauria agricultura, horticultura ni arbres fruiters”, explica Serra.

Aquesta publicació parla de l’apicultura popular de Catalunya i de la gran quantitat de plantes mel·líferes que existeixen, així com també dels diversos usos de la mel i la cera.

L’abella, el primer animal domèstic

Segons l’autor, expert també en herbes remeieres, des de l’edat de pedra l’home està fascinat per les abelles. De fet, la societat catalana té molts vincles amb ella, per això hi ha cognoms com Abella, Brescó o Sagués; poblacions com Piera o Abella de Vilallonga de Ter; així com també carrers de la ciutat de Barcelona com el de la Mel, de la Cera o el barri del Clot de la Mel, que és on hi havia l’apiari urbà antigament.

Documentació de l’edat mitjana

El llibre està fet íntegrament amb arxius antics, sense l’ús d’internet. L’autor també és arxiver dels Caputxins de Sarrià i s’ha documentat amb arxius de monestirs i convents de l’edat mitjana, manuscrits poc coneguts amb notícies i descripcions sobre les abelles i l’apicultura de l’època. Tot i que el document més antic que ha utilitzat és de l‘època romana i és el primer de la història que parla de l’apicultura. Bona part de la informació ha sortit de diversos tractats d’apicultura dels caputxins, en què la tradició de les abelles sempre ha estat present.