Aquest pacient de l'Institut Guttman va tenir un accident que li va fer perdre la mobilitat d'algunes extremitats. La mà no la pot moure però ara menja i beu gràcies a aquesta altra, robòtica. Ell ha estat dels primers a provar aquest invent. ELOY OPISSO cap de l'Oficina de Recerca de l'Institut Guttmann "Des del cervell extreu uns senyals que l'ordinador interpreta com a comandes i a partir d'aquí, connectat a diferents dispositius, pot servir per controlar una mà robòtica, unes cames artificials, pot servir per controlar una cadira." Per assolir aquest nivell d'integració entre els senyals neurològics i el moviment del robot cal abans adaptar tot el sistema a cada cas, per sincronitzar les accions del cervell amb l'aparell. Aquests sensors capten el comportament del cervell mentre el pacient imagina el moviment de la mà. Aquests impulsos es tradueixen informàticament i es traslladen a la mà artificial en forma de comandament. MARIO CORTESE Escola Superior Santa Anna de Pisa "S'adapta a la mà, queda integrada, això fa que sigui còmode per als pacients, per l'usuari que utilitzi aquest sistema. Té un pes lleuger de 500 quilograms. És compacte i portàtil i es pot portar per tot el món." El prototip que s'ha desenvolupat preveu, de moment, que el pacient pugui moure amb comoditat el dit polze i l'índex, de tal manera que facilita qualsevol acció que impliqui agafar un objecte. Es tracta d'un projecte liderat per investigadors d'Itàlia i Alemanya que tenen un conveni amb l'Institut Guttman per desenvolupar-lo amb els seus pacients.

Es tracta d’una mà robòtica que llegeix i extreu els senyals del cervell per traduir-los en ordres informàtiques que activen el mecanisme. Aquesta pròtesi simula el comportament fisiològic del cos i funciona sense cap comandament extern, únicament amb la interpretació de l’activitat cerebral del pacient. El projecte, en fase de prototip, l’impulsen investigadors dels centres de recerca la universitat alemanya de Tubingen i de l’escola superior Santa Anna, a Pisa. L’Institut Guttmann hi participa com a soci clínic.

La mà artificial que ja han provat pacients del centre català permet millorar la qualitat de vida de les persones que han perdut la mobilitat d’algunes de les seves extremitats després d’un accident. El doctor Surjo R. Soekadar, de la universitat alemanya de Tubingen, explica que amb aquesta mà robòtica “si el pacient pensa que vol tancar la mà, la pot tancar i agafar qualsevol objecte”.

Per assolir aquest nivell d’integració entre els senyals neurològics i el moviment del robot cal abans fer un calibratge individualitzat per a cada cas. El pacient, connectat a uns sensors que capten el comportament del seu cervell, imagina el moviment de la mà. Aquests impulsos es tradueixen informàticament i es traslladen a la mà artificial en forma de comandament.

El prototip que s’ha desenvolupat preveu, de moment, que el pacient pugui moure amb comoditat el dit polze i índex, de tal manera que facilita qualsevol acció que impliqui agafar un objecte, com menjar, beure o escriure.