Quan a la façana de l'Arxiu Municipal Contemporani li toca el sol, el consum d'electricitat de l'edifici s'acosta al nivell zero. Això és gràcies a aquests 150 metres quadrats de plaques solars. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà "Penseu que tenim instal·lats 15.000 kilowatts de potència, això és el màxim que podem instal·lar en una instal·lació normal sense tenir massa problemes amb els senyors de l'electricitat. La legislació actual ens para aquí." S'hi han instal·lat perquè aquesta paret està inclosa en el Pla de remodelació de parets mitgeres que l'Ajuntament està executant des de 2011. El projecte, que ha estat batejat com el Jardí del Sol, també ha servit per millorar l'aïllament de l'edifici. A més, s'ha creat una escala d'emergència que està coberta per un gran jardí vertical, format per 12 espècies diferents de plantes. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà "Hem optat i estem optant, en aquests casos, per plantes que no colonitzen. Per exemple, aquí són enfiladisses, tenen un 'sarsells' que s'agafen a aquests cables, però quan no hi ha cables ja no poden agafar-se enlloc. Si aquí poséssim una heura, aniria per la paret i colonitzaria tot l'edifici." Aquest dipòsit emmagatzema l'aigua de la pluja que s'aprofita per regar. Les bombes que activen el sistema de reg es mouen amb l'energia obtinguda de les plaques fotovoltaiques i així s'aconsegueix que el jardí funcioni de manera autosuficient.

La base del nou Jardí del Sol és una paret vegetal de plantes enfiladisses que cobreix la vella paret mitgera de l’edifici de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, situat al carrer de la Ciutat de Granada. Les plantes són de 12 espècies diferents que fan flors tot l’any. Entre una i altra paret hi ha les noves escales d’evacuació de l’edifici. A sota, un dipòsit de 8.000 litres recull les aigües pluvials del terrat, que serviran per regar les plantes.

Una altra part de la paret mitgera ha quedat coberta amb 150 metres quadrats de panells de captació d’energia solar que produeixen electricitat per al consum de llum de l’edifici i també per fer anar la bomba del sistema de reg gota a gota de totes les plantes. A peu de carrer, un plafó divulgatiu mostra els beneficis mediambientals de la instal·lació i informa a temps real del rendiment de la central solar fotovoltaica.

La paret mitgera de l’Arxiu Intermedi va quedar al descobert quan es va enderrocar la nau industrial que hi havia al costat. Tota l’illa s’ha reformat en el marc del procés de transformació urbanística del 22@, però l’edifici de l’arxiu es manté. Calia dotar-lo d’escala d’evacuació i es va optar per ocupar una petita part del solar que va quedar lliure just al costat, a la cantonada amb el carrer dels Almogàvers. A més del jardí vertical inaugurat avui, el terreny es convertirà també en jardí horitzontal en el futur. De moment, està net i cobert amb sauló.

La construcció del Jardí del Sol ha anat a càrrec de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, amb la col·laboració del de Parcs i Jardins, l’Agència Local d’Energia, el servei de Cicle de l’Aigua, l’Arxiu Municipal Contemporani i el Districte de Sant Martí. Ha costat 440.000 euros, que provenen dels ingressos per publicitat a les lones que Paisatge Urbà autoritza a instal·lar en bastides d’obra.

Aquest és el quart jardí vertical que s’instal·la en parets mitgeres de la ciutat, fruit del pla de remodelació 2011-2015 que l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa per millorar el paisatge urbà i utilitzar l’energia natural de forma eficient. El primer jardí vertical es va inaugurar al març de 2011 al carrer de Berlín. Durant el darrer any s’han fet realitat les noves mitgeres verdes del Migdia de la Trinitat i del Pedró del Raval. En aquest mateix barri de la Llacuna, a l’abril també es va posar en marxa una mitgera fotovoltaica a la cruïlla dels carrers de Pere IV i Àlaba, que nodreix d’energia els fanals del carrer de Pallars.