IVÁN GONZÁLEZ, enginyer informàtic "Són dispositius que com diu el seu nom ja no són telèfons, és a dir, ja no serveixen només per trucar o per enviar sms, que era al que estàvem més o menys acostumats, sinó que serveixen per emmagatzemar informació important, confidencial, tant privada, domèstica: fotografies, calendaris, agendes... Com també empresarial, on poden emmagatzemar informació sensible de les empreses que, cada cop més, guarden dins d'aquests dispositius. No som encara conscients que hi ha especialistes, pirates informàtics, que poden tenir accés d'una manera no gaire difícil a la informació que resideix en aquests dispositius i que, per tant, hem de fer o portar a terme pràctiques per tal de protegir-los el millor possible. Hi ha persones que aquesta voluntat de voler accedir a informació, que està resident a altres dispositius surt, per inquietuds personals, pel fet d'alguna manera d'alimentar el seu ego o de competir amb altres companys. Ara bé, aquestes persones, generalment, van evolucionant i poden acabar convertint la seva tasca en una tasca professional, on treballen per a altres companyies que els paguen i molt bé per tal que els ajudin a accedir a una determinada informació. Els dispositius mòbils són dispositius molt similars als d'un PC, però tenen una diferència i és que la connexió és sense fils. Des de qualsevol lloc, estan connectats tant a Internet com a qualsevol xarxa i en el moments en què aquests dispositius estan connectats a una xarxa, això vol dir que hi ha altres ordinadors que poden accedir-hi i existeixen 'softwares' i existeixen sistemes, existeixen virus que permeten, d'alguna manera, poder superar les portes d'entrada a aquests dispositius i accedir a aquesta informació sensible. Hem de tenir molt sentit comú i ser una mica responsables a l'hora de, per exemple, instal·lar aplicacions en els dispositius o fer servir aplicacions dintre dels nostres dispositius mòbils en el quals estem donant informació privilegiada. Tenir sentit comú a l'hora de donar determinades dades que puguin ser sensibles: el DNI, una targeta de crèdit... A l'hora d'accedir a determinats llocs webs que, per exemple, poden tenir una confidencialitat no gaire clara o que potser no ens podem refiar de qui hi ha darrere. Amb aquests casos és millor ser prudent i no arriscar-se i donar informació. Intentar també educar els usuaris per tal que portin a terme pràctiques segures, com és el fet que quan no estiguin fent servir el telèfon mòbil, el bloquegin perquè quan el vulguin fer servir un altre cop, hi hagin d'introduir una contrasenya; que les contrasenyes siguin contrasenyes difícils d'investigar, que facin neteja dels seus telèfons que és una cosa que, generalment, no es fa, que es preocupin quan deixen d'utilitzar un mòbil, on va a parar aquest mòbil perquè no oblidem que aquest mòbil conté informació sensible i, en moltes ocasions, aquests mòbils ens desfem d'ells i, generalment, no els netegem. És a dir, no eliminem qualsevol rastre d'informació que hi ha dintre".

Actualment, a Europa hi ha més de 90 milions d’usuaris de telèfons intel·ligents i Espanya és el segon país consumidor d’aquest tipus de dispositiu. Els “smartphones” han desplegat una sèrie de funcionalitats més enllà de les trucades i l’enviament de missatges. Aquests dispositius estan connectats a Internet, és a dir, a una xarxa d’accés per als pirates informàtics. Els telèfons tenen un identificador que pot ser rastrejable pels hackers i l’accés a aquesta informació es fa a través de “software” o virus, per exemple. És per això que els usuaris han de tenir cura amb les descàrregues d’aplicacions, amb les dades que proporcionen o amb l’accés a determinats llocs web. S’han de portar a terme pràctiques segures com el bloqueig dels telèfons per mitjà de contrasenyes o buidar-los quan no es tornin a utilitzar.