Convat és un projecte europeu dotat amb més de dos milions d’euros que lidera la investigadora Laura Lechuga de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. El projecte, en el qual també participa l’Institut de Microelectrònica de Barcelona, el forma un consorci en el qual col·laboren les universitats de Barcelona (UB), Aix-Marsella de França (AMU) i l’Insistut Nacional de Malalties Infecciones d’Itàlia (INMI).
El nou sensor és molt més còmode que els PCR actuals i té més prestacions. Per una banda, la detecció del virus SARS-Cov2 es fa al moment, per tant, no cal tractar la mostra al laboratori. A més, el giny també calcula la càrrega vírica del pacient, fet que permet adequar l’atenció sanitària a cada cas.
El dispositiu més segur del mercat
El biosensor que s’està desenvolupant a la Universitat Autònoma de Barcelona serà el més fiable del mercat. La Dra. Laura Lechuga, professora d’investigació del CSIC i cap de grup a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, és qui lidera el projecte. Explica que “estem utilitzant unes proteïnes que s’enganxen exclusivament al SARS-Cov2, de manera totalment específica”. Però a més, han desenvolupat una doble mesura de control que encara el fa més eficaç i evita el risc d’una reactivitat creuada. La investigadora explica que simultàniament estan desenvolupant un altre biosensor amb l’ARN (àcid ribonucleic) present en la informació genètica del virus.
A la Sala Blanca de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona és on construiran els xips dels biosensors. El professor Carlos Domínguez exposa, de manera pedagògica, com funciona el dispositiu. “Imaginin una fibra d’una mida inferior a un cabell de gruix. Doncs bé, sobre aquesta fibra hi fem passar un feix de llum i mitjançant una reacció química que té lloc a la superfície de la fibra, detectem el virus”.
El procés de fabricació és molt complex. El Dr. Domínguez enumera una cinquantena d’etapes diferents “que han d’estar perfectament encadenades perquè només que en falli una, ni que sigui la 49, s’ha de llençar tot. I això és un esforç en mitjans humans i econòmics que no ens podem permetre”. Tot aquest procés de fabricació pot durar sis setmanes.
Una tecnologia d’eficàcia demostrada
Una de les raons perquè la Unió Europea ha atorgat el projecte a l’equip de la doctora Laura Lechuga és per l’alt nivell d’expertesa, talent i el fet que no començaven de zero. Es tracta d’una tecnologia que ja tenien desenvolupada i havien validat feia temps. “Ja havíem demostrat que funcionava per a d’altres aplicacions clíniques, com ara la detecció precoç del càncer o d’una septicèmia. Hem treballat amb els nostres companys de l’Hospital de la Vall d’Hebron, mesurant-ho amb mostres humanes”. Van lliurar el projecte el 2 de març i vuit dies després ja hi estaven treballant.
Un dispositiu també dissenyat per a tasques de vigilància
El projecte Convat preveu que el primer any es dediqui al diagnòstic del SARS-Cov-2, el virus de la covid-19. Però durant el segon any adequaran el dispositiu perquè pugui fer tasques de vigilància. De fet, ara fa un parell d’anys que des del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, el doctor Jordi Serra els va demanar, precisament, un biosensor per poder mesurar la càrrega vírica, sobretot en rosegadors i ratpenats, que són vectors de transmissió de coronavirus. Els científics consideren que en envair els ecosistemes d’aquests animals, el virus hauria passat al circuit humà. Per això hi ha experts que afirmen que la millor vacuna contra el SARS-Cov-2 i d’altres patògens que podrien arribar és, simplement, no destruir més ecosistemes.
Ara, el doctor Jordi Serra també forma part d’aquest consorci de recerca, conjuntament amb la doctora Lechuga. “És molt important que aquestes tasques de vigilància, de com funcionen els coronavirus en els animals que en són hostes, es continuïn fent”, afirma la líder del projecte Convat. I sentencia: “Hem de ser capaços de veure com els humans estem influint en el canvi dels hàbitats, del medi ambient. Hem de ser conscients que el que està passant és a causa nostra”.
