Està a punt de complir 93 anys i recorda amb claredat alguns dels noms dels astrònoms que pujaven a l’Observatori Fabra per a treballar. La Margarita Campo va néixer allà el 9 de març del 1924 perquè el seu avi, en Gabriel Campo, n’era el masover que feia de conserge i tenia cura de les instal·lacions. Va viure a l’observatori cinc anys, fins que va baixar a Barcelona perquè havia d’anar al col·legi. Però hi tornava cada cap de setmana, per jugar al mas dels avis. “La meva cosina i jo dormíem a l’habitació dels astrònoms quan ells no treballaven a l’Observatori. I quan venien, aprofitàvem per pujar aquelles escales i veure les estrelles. Quan explico que vaig viure a un observatori astronòmic la gent s’estranya una mica”, explica la Margarita.
Ara, la productora Viaticdocs està buscant finançament per explicar les vivències de la Margarita i la família Campo, així com la de tantes persones que van participar en el desenvolupament de l’Observatori Fabra des de la inauguració, el 1904, com ara els científics i els fundadors. En Marcel Cifré n’és el director i creu que els Campo tenien una vista privilegiada de la ciutat. “Veure la història de la ciutat durant potser durant 40 o 50 anys, tot el que va anar passant, des d’aquest punt de vista, no té preu. En Marcel Cifré afronta amb aquest el seu tercer projecte audiovisual. Després d’estar-se dos mesos a l’Observatori Fabra treballant a la biblioteca, va pensar que s’havia d’explicar la història d’un edifici clau en l’astronomia catalana fins a meitat del segle XX.
El títol del documental és ‘Urània i el sentinella del cosmos’. “Encara és provisional, però fa referència a Josep Comas i Solà i a la seva casa. El documental pretén destacar-ne el paper científic. Gràcies a aquestes instal·lacions i a la feina d’aquest astrònom hi ha un asteroide que es diu Barcelona. A hores d’ara, l’observatori és un museu viu. No hi ha cap peça que estigui morta. El que és el telescopi continua operatiu. Continua escrutant el cosmos més proper”, remarca Cifré.
