Fa 30 anys, el districte de Sants-Montjuïc ja va fer un primer homenatge a Joan Peiró amb la creació de la plaça que en porta el nom, però aquest espai no tenia cap element que l’identifiqués com a tal. Avui, 75 anys després de l’afusellament de Peiró per ordre d’un tribunal franquista, l’Ajuntament ha homenatjat la figura d’aquest sindicalista de la CNT amb la inauguració d’un monòlit que recorda qui va ser Joan Peiró. Durant l’acte, el districte s’ha compromès a continuar treballant amb l’espai de memòria per elaborar una nova placa molt més extensa.
Joan Peiró va néixer el 18 de febrer del 1887 al barri d’Hostafrancs. Als vuit anys va començar a treballar a un forn de vidre de Sants i temps més tard va fundar la cooperativa Cristalleries de Mataró. Allà oferien classes d’educació bàsica per als fills dels associats, socors mutu en cas de malaltia i un fons de redempció de quintes.
El 28 de juny del 1918, l’anarcosindicalista va participar en el Primer Congrés Regional del Treball de Catalunya, més conegut com a Congrés de Sants. El va organitzar la CNT i va servir per aprovar els sindicats únics de cada ram. El 1922 va ser escollit secretari general del sindicat anarquista. La dictadura de Primo de Rivera va comportar-ne la il·legalització i l’empresonament de molts dels sindicalistes, entre ells Joan Peiró.
Ja durant la Segona República, Peiró va convertir-se en ministre d’Indústria, un càrrec que va deixar després de la crisi del maig del 37 per tornar a la cooperativa del vidre de Mataró. Quan va esclatar la Guerra Civil, l’hostafranquí va tenir un paper destacat com a vicepresident del Comitè Antifeixista de Mataró i va enviar els seus fills a lluitar al front. L’any 1939, va haver d’exiliar-se i el gener del 1941 el Ministeri d’Exteriors va demanar l’extradició del sindicalista per jutjar-lo i afusellar-lo a Paterna (València) juntament amb sis membres més de la CNT.
