La Carme Garcia i la seva família són els únics veïns que queden en una finca del carrer de Balmes. Tenen un lloguer de renda antiga. Des del setembre del 2015 l’immoble és propietat de Diorita Inversiones, SA, una empresa catalana que que els ha posat 100.000 euros sobre la taula perquè marxin

. Des que el 22 de setembre la promotora va iniciar obres a l’edifici per convertir 12 pisos en 24, la seva vida s’ha barrejat amb les runes, la pols i el sorolls dels treballs de demolició. “Tenim la sensació, dia a dia, que la nostra casa és com un búnquer. Quan tanquem la porta el que ens trobem és brutícia, crits i el sorolls del compressor. He de netejar les escales diàriament i tirar ambientador perquè l’olor de runa és molt forta”, confessa la Carme Garcia. L’última setmana es van quedar sense gas per una fuita a l’edifici. Segons la Carme, l’empresa subministradora va tallar el subministrament en rebre un avís de l’empresa propietària de l’edifici, perquè “sentien una olor de gas”.

El districte de Sarrià – Sant Gervasi ha comunicat a betevé que la propietat i promotora del projecte de reforma va amagar a l’Ajuntament que hi havia gent vivint a l’immoble quan van demanar la llicència d’obres majors. La versió de l’advocat de la propietat, Jordi Gelpi, és que “el procediment iniciat pel client ha estat el correcte”. Sigui com sigui, l’Ajuntament avui ha suspès la llicència d’obres temporalment per incompliments tècnics. Carme García assegura que la propietat no la va informar del projecte executiu, tal com estipulen les ordenances municipals, per tal que els ocupants de l’edifici puguin fer al·legacions abans de concedir la llicència d’obres. “Vaig anar a veure el projecte a l’Ajuntament un cop ja havien començat els treballs, perquè em vaig espantar, lògicament. Allà vaig veure que en el meu pis tenen previst fer dos habitatges”, denuncia la Carme, que demana a l’Ajuntament que quan una empresa demani una llicència d’obres, comprovi que la informació donada és la correcta.

En aquesta finca fa 10 anys hi havia una residència d’avis. Quan va tancar els pisos van quedar buits. L’empresa propietària actual, quan va comprar l’immoble, va arribar a un acord econòmic amb dos dels tres últims inquilins que hi van quedar. La Carme Garcia està disposada a anar a litigi per defensar els seus drets com a llogatera. “Si volen que me’n vagi del tot que m’indemnitzin perquè jo no tingui un daltabaix econòmic a la meva vida per culpa del seu negoci. Estic en contra que, per fer negoci, trepitgin la gent. En el nostre cas estan fregant l’assetjament immobiliari. Crec que és una qüestió de dignitat i és una qüestió de responsabilitat de tots. De les administracions i de tota la societat”, conclou la Carme.