L’editorial andreuenca Llop Roig ha recollit una sèrie d’imatges que el fotògraf Josep Boixaderas va capturar a Sant Andreu de Palomar. En total, les 10 postals ajuden a imaginar com era el nucli urbà l’any 1928, just abans de l’Exposició Internacional de Barcelona. La principal curiositat de les fotografies és que, tot i ser en blanc i negre, el mateix autor es va encarregar de donar-los color.

Ara gairebé un segle després, l’editorial Llop Roig ha posat ordre a la sèrie de postals que es trobava desmembrada entre arxius i calaixos privats, imatges ara en format llibre que recullen “els llocs més emblemàtics” del nucli històric, assenyala el seu responsable, Pau Vinyes: “Agafa l’església, la fàbrica més emblemàtica de Sant Andreu, que és la Fabra i Coats, la rambla, el carrer Gran, la plaça del Comerç, etc.”.

La moda de pintar fotografies

De fet, és a partir d’aquestes instantànies que es pot comparar el Sant Andreu de finals de la dècada dels anys 20 amb l’actual. És una descripció visual que, a més, l’autor va dotar de color. Quines pintures portava a la seva paleta? Doncs només tres: el blau, que feia servir per al cel; el verd, per a les capçades dels arbres; i el rosat per a les teulades. “Després aquests colors els fa servir per pintar façanes, per pintar persones, la vestimenta de les persones, per pintar cotxes… Era la moda de l’època”, afegeix Vinyes.