Ara gairebé un segle després, l’editorial Llop Roig ha posat ordre a la sèrie de postals que es trobava desmembrada entre arxius i calaixos privats, imatges ara en format llibre que recullen “els llocs més emblemàtics” del nucli històric, assenyala el seu responsable, Pau Vinyes: “Agafa l’església, la fàbrica més emblemàtica de Sant Andreu, que és la Fabra i Coats, la rambla, el carrer Gran, la plaça del Comerç, etc.”.
La moda de pintar fotografies
De fet, és a partir d’aquestes instantànies que es pot comparar el Sant Andreu de finals de la dècada dels anys 20 amb l’actual. És una descripció visual que, a més, l’autor va dotar de color. Quines pintures portava a la seva paleta? Doncs només tres: el blau, que feia servir per al cel; el verd, per a les capçades dels arbres; i el rosat per a les teulades. “Després aquests colors els fa servir per pintar façanes, per pintar persones, la vestimenta de les persones, per pintar cotxes… Era la moda de l’època”, afegeix Vinyes.
