El documental ‘La plaza ordinaria’ analitza els canvis en l’ús de l’espai públic a Barcelona a través d’un exemple molt concret: la plaça d’Osca del barri de Sants. Un projecte que recull la veu de quatre veïns que han viscut en primera persona la transformació d’aquest espai en la darrera dècada. Julieta Zabaleta realizadora “Hemos estado casi un año recogiendo imágenes, hablando con ellos y editando material hasta que teníamos un grueso importante para poder editar estas entrevistes y hacer unos vídeos.” Es tracta d’un documental interactiu que vol aportar elements per reflexionar al voltant del debat sobre la massificació turística i el model de ciutat. Natalia Santolaria periodista “Hay una serie de políticas que propician que esta plaza se convierta en un espacio de consumo y que esto está relacionado con un plan más grande de toda la ciudad de Barcelona que se convierte un poco en una ciudad más para ser consumida por el turista que para nosotros vivamos en ella.” El projecte es presentarà el 8 de juliol a la llibreria Barra Libre de Sants, on també es debatrà sobre ‘El futur de la Barcelona turistificada’.
La idea de ‘La plaza ordinaria’ va sorgir gràcies al fet que Julieta Zabaleta, realitzadora del documental, es va adonar del gran canvi que s’estava produint a la plaça d’Osca i va pensar que seria interessant realitzar un audiovisual sobre el tema. Va ser l’any 2015 quan va tenir l’oportunitat de compartir la seva idea en un taller de documental interactiu que realitzava al Centre de Fotografia i Mitjans Documental (CFD Barcelona). En aquest moment va ser quan Natàlia Santolaria, periodista, i Ciprian Gheorghe, fotògraf, es van adherir al projecte. “Hem estat gairebé un any recollint imatges, parlant amb els veïns i editant material fins que vam tenir un gruix important per poder editar aquestes entrevistes i fer uns vídeos”, explica la Julieta.
Algunes de les preguntes que van estar presents durant la ideació del webdoc tenen a veure amb la vida i usos de la plaça d’Osca: per què han aparegut tantes terrasses, per què els nens ja no poden jugar a la plaça com ho feien anys enrere o, fins i tot, si la gent que fa ús d’aquest espai són del districte o de fora. Zabaleta, a més, també ha volgut destacar que el problema no només se centra en les terrasses, sinó en totes les polítiques que hi ha darrere perquè la plaça es transformi en un espai de consum.
La periodista Natalia Santolaria explica que el més interessant d’aquest documental interactiu és que “la història d’una plaça, fins fa poc oblidada, d’un barri com Sants, es replica en moltes altres places de Barcelona”. Amb això el que volen mostrar és que no és un problema d’un espai concret sinó que “té a veure amb unes polítiques que hi ha darrere per a tota la ciutat”.
Els quatre testimonis d’aquest documental són: Jordi Estival -president de l’Associació de Veïns del Triangle de Sants-, Eliseu Arrufat -membre de la cooperativa d’arquitectes per la transformació social LaCol-, Sergi Fernández – propietari del Fo Bar, primer bar amb llicència per tenir terrassa a la plaça- i Marc Dalmau -cofundador de la cooperativa La Ciutat Invisible, va realitzar un estudi antropològic de la plaça d’Osca i les seves dinàmiques el 2006-. L’objectiu de donar veu a perfils tan diversos és aconseguir que sigui l’espectador qui pugui arribar a les seves pròpies conclusions.
El projecte, que disposa de Facebook i Twitter, es presentarà el pròxim 8 de juliol a la llibreria Barra Llibre de Sants, on es projectarà un vídeo de 10 minuts que presenta la web i el projecte. A més, també realitzaran un debat en què el tema principal serà: “El futur de la Barcelona turistificada i de l’espai públic privatitzat, mecanismes per a la defensa de la vida de barri”.
