De ben petit el Francesc Esteve es va sentir atret per la fotografia i, tot i que no s’hi va poder dedicar professionalment, no s’ha separat mai de la seva càmera. Els anys 50 i 60 del segle XX van ser els més intensos. Ell mateix explica que “era un moment que hi havia un boom, vam començar a conèixer una mica els americans, i això ens va donar un impuls que es va notar .”
Amb altres aficionats, com el Joan Colom, volien captar l’ambient de la ciutat, la gent i allunyar-se de la pintura pictòrica que es feia en aquell moment, després de la guerra. El Francesc assegura que encara hi havia molts fotògrafs que “encara feien els bromolis, i aquelles coses que es volien assemblar a la pintura, però la fotografia és una cosa ràpida, espontània, del moment.”
A la mostra “Francesc Esteve, el valor de la mirada”, que es pot visitar fins al 16 de març, s’hi poden veure projectes més conceptuals i algunes còpies d’època. Un dels atractius de l’exposició és que moltes de les imatges no havien sortit a la llum fins que el Francesc es va jubilar i va tenir temps de fer les còpies
