L’IEFC presenta l’exposició de Francesc Esteve per a la qual ha seleccionat un recull de fotografies de Barcelona i l’àrea metropolitana fetes entre els anys 50 i 60 del segle XX. En les imatges, destaca la presència de la gent, de la vida, que fan que les fotografies siguin testimoni d’una època però també s’hi aprecia l’interès per la composició. Francesc Esteve no va ser un fotògraf professional però ha fotografiat sempre, des de ben petit, va ser un dels joves inspirats per la fotografia americana moderna.

De ben petit el Francesc Esteve es va sentir atret per la fotografia i, tot i que no s’hi va poder dedicar professionalment, no s’ha separat mai de la seva càmera. Els anys 50 i 60 del segle XX van ser els més intensos. Ell mateix explica que “era un moment que hi havia un boom, vam començar a conèixer una mica els americans, i això ens va donar un impuls que es va notar .” 

Amb altres aficionats, com el Joan Colom, volien captar l’ambient de la ciutat, la gent i allunyar-se de la pintura pictòrica que es feia en aquell moment, després de la guerra. El Francesc assegura que encara hi havia molts fotògrafs que “encara feien els bromolis, i aquelles coses que es volien assemblar a la pintura, però la fotografia és una cosa ràpida, espontània, del moment.”

A la mostra “Francesc Esteve, el valor de la mirada”, que es pot visitar fins al 16 de març, s’hi poden veure projectes més conceptuals i algunes còpies d’època. Un dels atractius de l’exposició és que moltes de les imatges no havien sortit a la llum fins que el Francesc es va jubilar i va tenir temps de fer les còpies