ÀrticXpress: 10 novetats musicals místiques

1. Ferran Palau: Amb els seus treballs amb Anímic i en solitari, en Ferran expressa inquietuds vitals, sobretot com a lletrista. El seu disc anterior, ‘Santa ferida’, n’és una clara exposició, i aquesta setmana estrena el nou disc, ‘Blanc’, que més enllà del títol i d’una portada (en Ferran tapant-se els ulls) mostra en les seves cançons pregàries aquest interès per la introspecció, per la recerca d’una pau interna, els abismes positius, la qüestió de la fe enfront del nihilisme i l’elevació del quotidià a un grau transcendental i, fins i tot, xamànic.

2. El Petit de Cal Eril: És un altre artista que comparteix neguits similars. El seu nou treball embolcalla tres EP de tres cançons cada un, farcits, de nou, de simbolismes: aquesta vegada amb la figura del triangle, que té una clara connexió amb tot allò diví, i el nombre tres, que significa el naixement de la saviesa veritable. El nou cançoner tracta la temàtica habitual: la dicotomia vida i mort, la pulsió vital i la plenitud entesa com a allò que dona ales i eleva i la mort, la “incògnita brutal”, com expressa en una de les seves cançons. Incorpora, de nou, elements metafísics i de la natura i alhora furga en el més íntim de la condició humana. Tot, amb un alt component poètic i metafòric.

3. Sufjan Stevens: La seva cançó ‘Mystery of love’, que forma part de la banda sonora d’un dels èxits de la cartellera cinematogràfica, ‘Call me by your name’, conté una sensibilitat refinada i un tempo i un banjo característics. Relata aquí l’esclat de l’amor com un sentiment sublim i envoltat de misteri i la cançó interpel·la un déu, tot sovint present en les seves lletres. Inspiracions religioses i alhora mitologia clàssica, com capta el mateix vídeo, que combina imatges de la pel·lícula i del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

4. Lilly Allen: És una artista que a vegades es titlla de superficial, pel pop juganer i estètica acolorida, i justament crec que és molt més profunda: llança missatges directes i valents. Des de fa ja alguns discos tracta grans qüestions com la por i la redempció. Critica contundentment els hàbits i perills d’un entorn que l’ha envoltada, els errors de joventuts, l’èxit, etc. Tot, per buscar una alienació, una fugida cap a una pau interior i una maduresa, com manifesta en aquesta cançó, que és un avançament del seu proper disc.

5. Osoleone: La formació mallorquina publicarà aviat un tercer disc, de tractament formal i líric molt oníric, suggeridor, embriagador, amb forts components sensorials i, alhora, d’exploracions mentals i de la consciència. De nou hi apareixen els grans temes: la vida, l’amor i els elements simbòlics, com aquí veiem, l’aigua, l’oceà…

6. Nils Frahm: El músic i compositor alemany Nils Frahm, que combina la clàssica amb l’electrònica, és ja un dels més destacats de la música contemporània. Acaba de publicar el disc ‘All melody’, que a diferència dels treballs anteriors, tocats i gravats íntegrament per ell, incorpora altres músics, fins i tot un cor que acompanya alguns passatges. És un disc exquisit amb moltes harmonies a través de pianos, orgues i teclats amb diferents sonoritats i plans, passatges industrials, campanes silenciades i un ritme impulsiu. Pren tot un caràcter revelador i espiritual reverberant amb el qual acaricia aquest univers total.

7. Puput: Algun dels seus integrants va formar part de l’escolania de Montserrat. Això explicaria d’una banda el misticisme, però també el tractament tan especial de la veu, les harmonies agudes i aquesta reverberació coral que dèiem i que crea aquest gran mur de so i converteix en excepcional aquest grup. Han publicat la seva tercera referència, ‘Purga’, amb el segell Hidden Tracks, una nova seu discogràfica amb voluntat d’acompanyar i donar cobertura a molts artistes de casa. En les seves cançons es respira aquesta experimentació formal, que s’allunya de codis pop o post rock habituals, plens de lluminositat i enlairament anímic.

8. Wind Atlas: Tenen una empremta molt personal i genuïna, tant per les composicions, com per la instrumentació i aparells i, sobretot, la veu de l’Andrea, que és per si mateixa un altre instrument molt captivador. Sovint s’han inspirat en al·legories sacres, simbolismes, la mort i el més enllà que comentàvem i que comparteixen les cançons de Wind Atlas. Aquesta mateixa cançó, ‘En la cruz’, està inclosa en ‘An endible body’, el seu tercer llarga durada, en què reprenen un teixit sonor fosc i vaporós, amb una intenció misteriosa i espiritual potent.

9. Amen Dunes: Aquesta és la cançó d’avançament del seu nou disc, “Freedom”, que es publicarà al març amb el finíssim segell Sacred Bones, que també és una exploració interior i de les tempestes viscudes per abordar un nou estat conscient, preclar i lliure. Tot i que musicalment aquesta cançó que escoltàvem té una sonoritat clàssica de l’indie rock, en altres cançons i en els treballs anteriors es percep una èpica transcendental no només lírica, sinó també de so. La cançó és una oda a un dels seus mites: el surfista Miki Dora. De nou, hi reapareixen els símbols del mar i l’aigua com a aquest espai alliberador i infinit.

10. Justin Timberlake: ‘Say something’ és un dels últims projectes de la companyia parisenca La Blogotèque, que filma actuacions, sempre en directe, d’artistes de tot el món i creen peces tan brutals com aquesta. És la seva producció més gran fins ara. És un encàrrec que els va fer el mateix Justin. Amb una preproducció llarga, van participar-hi un equip de més de 200 persones, 17 músics i 60 persones cantant al cor amb l’amic Justin. No sé si són Déu, però aconseguir aquest resultat és bastant gloriós.