Alejandro Queral ja seia al taller de rellotgeria del seu pare quan tenia 12 anys. És la quarta generació d’una nissaga de rellotgers barcelonins. Ell mateix explica que, en aquell temps, es començava a anar a la botiga des de petit, i envoltats de rellotges, com ell mateix, els joves de seguida aprenien l’ofici.
Ara és un dels pocs rellotgers experts de la ciutat. Per les seves mans han passat peces excepcionals, com alguns Moretz, que en el seu moment eren un signe d’estatus. Primer eren molt alts, de tres metres o més, i anaven amb pesos, cap al 1800 van sortir els anomenats ulls de bou. L’Alejandro explica que primer va venir el prestigi de la maquinària metàl·lica, i després la factura del moble i l’embelliment de la peça amb elements decoratius.
Aquestes joies i altres maquinàries antigues li roben bona part del temps. Per reparar-los, encara té les eines des que el seu besavi va obrir el primer taller el 1890 a Ciutat Vella.
