Els Premis Ciutat de Barcelona 2023 es lliuraran aquest dimarts en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament. El barri del Raval està d’enhorabona: els premis reconeixen la tasca de la Fundació Tot Raval i de l’Institut Miquel Tarradell en les categories de cultures populars i comunitàries i d’educació.
N’han parlat en una entrevista al ‘bàsics’ Verònica Santos, directora de l’Institut Miquel Tarradell, i Gemma Ferreon, tècnica de cultura de Tot Raval i coordinadora del Festival Raval(s), que creuen que aquests guardons ajuden a trencar estigmes. “En els premis de cultura i educació ha guanyat el Raval. Això és més el Raval que el que veiem als mitjans“, ha afirmat Ferreon.
Un centre que conjuga totes les llengües
El jurat ha valorat l’Institut Miquel Tarradell per la “consolidació d’un projecte educatiu que conjuga la reivindicació de totes les llengües de la comunitat amb l’aprenentatge i l’ús del català“. En aquest centre del carrer dels Àngels hi conviuen alumnes que parlen més d’una vintena de llengües i la gran majoria no tenen ni el català ni el castellà com a llengua materna.
Per la directora el centre és un oasi: “Moltes famílies han vingut perquè volen un futur millor per als seus fills i l’educació és molt important“. Tot i que assegura que l’alumnat ha de marxar del Raval per l’augment dels pisos turístics i els preus dels habitatges, la part positiva per Santos és que “aquests nanos seran els referents de la Barcelona del futur: parlen idiomes, tenen capacitat d’esforç…”.
Més de 20 anys de treball comunitari
El projecte Festival Raval(s), de la Fundació Tot Raval, també ha estat reconegut ja que el jurat considera que “pot ser una font d’inspiració per a altres models festius tant dels barris com de la ciutat”. Es tracta d’un festival amb més de 20 anys d’història que recull la tradició de la cultura i les festes majors populars i aporta “una nova mirada més oberta i plural” que reflecteix la realitat social de l’entorn de manera comunitària.
Gemma Ferreon assegura que part de l’ADN del barri és l’adaptació constant al context socioeconòmic, però també al treball comunitari.
