La Rambla és, també, una avinguda de tradició cultural, tot i que ha perdut pistonada en els darrers anys. El Club Capitol pot ser el proper damnificat de les pujades en el preu del lloguer dels locals de l’avinguda, mentre que el Teatre Poliorama segueix a ple rendiment. El Gran Teatre del Liceu, i fins i tot també les exposicions del Palau de la Virreina i el Centre d’Arts Santa Mònica, en conformen l’oferta cultural. També s’hi suma la sala de concerts Tablao Cordobés, amb una programació de flamenc que atreu turistes però també aficionats del gènere de Barcelona.
Durant els anys 60 i 70 l’avinguda va concentrar nombroses sales de teatre i cinema i, juntament amb el Paral·lel i el passeig de Gràcia, conformava el nucli de les arts escèniques de Barcelona. La Cúpula Venus, que va tancar el 1986 o la sala Panam’s, el 1963, són exemples d’aquests locals on es va fer cabaret alternatiu, i també espectacles eròtics. El cine Atlàntic, amb programació infantil, la Sala X o la programació al centre comercial subterrani de la plaça de Catalunya La Ciutat de la Llum també van situar en el mapa de la cultura la Rambla.
