Són les vuit del vespre i la gespa del camp del Pavelló Olímpic Municipal la Mina ja està a punt de ser trepitjada per les jugadores del primer equip de futbol femení que s’ha creat al barri. Són una quinzena de noies, la majoria gitanes, d’entre 16 i gairebé 40 anys que, a banda d’exhibir el seu talent, trenquen estigmes a cop de pilota. El conjunt es va crear al setembre i cada cop més joves s’interessen per formar-ne part.
Segons Toni Porto, fundador del CF Tramontana la Mina i creador de l’equip, és el primer conjunt federat integrat per gitanes de Catalunya i també d’Espanya. “Vaig veure que s’entrenaven pel seu compte i els ho vaig proposar. Els va semblar perfecte i aquí les tens”, explica. “Per a mi és desconnectar de la rutina i m’agrada entrenar-me i pensar que el cap de setmana tenim partit“, diu Alejandra Martín, de 18 anys.
Xuts contra les barreres culturals
Abans de tot, però, Porto va decidir consultar a les famílies de les jugadores gitanes si la idea de formar l’equip els encaixava. “Tenim lleis i costums que fan que no sigui tan fàcil. Les noies han d’estar a casa, cuidar els germans… Però gràcies a Déu anem avançant i no ens vam trobar amb cap reticència. Una gitana ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altra noia“, assegura. I afegeix: “No les podem esclavitzar i casar-les als 14 anys”.
Justament Ester Gómez, també jugadora, va haver de lluitar de ben petita perquè la seva família acceptés que li agradava el futbol. “M’agrada que la gent vegi que noies gitanes també poden jugar. Estem acostumats a veure-les a casa, fregant… Estem trencant aquestes barreres. I no només juguem, sinó que juguem bé“, diu ella. “Mai s’havien vist a la Mina noies del barri jugant a futbol. Mai”, recalca Emilia Moreno, companya, contundent.
Les jugadores s’han convertit en referent
Segons l’Alejandra, les omple d’orgull el fet d’haver-se convertit en un referent per a nenes més petites del barri, un referent que, malauradament, elles no han tingut. De fet, en les últimes setmanes s’han creat dos equips femenins més al club Tramontana, de nenes d’entre nou i 12 anys, i cada cop són més les qui volen apuntar-s’hi. Precisament aquesta popularitat està fent que el club demani una mica més d’ajut per inscriure tothom i pagar les fitxes.
Porto agraeix l’ajuda que els brinden la Fundació La Caixa i l’Ajuntament, però alhora reconeix que ara per ara no és suficient. De fet, ell assumeix les despeses de la majoria d’infants. “És un barri amb molta necessitat i els pares no poden pagar una quota, com es faria a qualsevol altre lloc”, reflexiona. Demana que un particular els doni suport amb el projecte: “No m’agradaria que la il·lusió es trenqués per manca de recursos econòmics”, conclou.
