Van tornar a l’activitat el mes de juny, després de l’estat d’alarma. Des d’aleshores, a Antonina Bogomolova, que fa 20 anys que pinta retrats a la Rambla, li n’han encarregat amb prou feines una dotzena. “Abans del coronavirus, un dia d’estiu en podia fer cinc o sis”, assegura. A la manca de turisme, els pintors hi han d’afegir, a més, un altre obstacle: la limitació de treballar només un de cada dos dies. Per això reclamen a l’Ajuntament que flexibilitzi temporalment la normativa i suprimeixi els torns, ja que ara són pocs, en conjunt, els que continuen instal·lant-se.
L’Antonina i la seva parella, Andrei Bogomolov, caricaturista, són dels supervivents. Ells tenen permès treballar els dies senars. “Ara som uns set o vuit els que seguim venint”, explica l’Andrei. Aquesta xifra, diu, es repeteix si fa no fa en l’altre torn, el dels dies parells. El total, amb prou feines, arriba a la vintena d’artistes, és a dir, molt lluny de les 62 llicències que hi ha concedides des que es va aprovar la normativa el 2015. La regulació les repartia a parts iguals entre els dos torns.
Eliminar-los, sosté l’Andrei, “serà millor per a tots: més oportunitats de feina per als pintors, i també donarà més vida a aquest tram de la Rambla”, ara molt més buit de l’habitual. De fet, si se suprimeixen els torns, també demana que puguin instal·lar-se a les dues bandes del passeig central i garantir, de pas, la distància de seguretat entre les parades dels artistes. Actualment només es col·loquen en el costat Gòtic de la Rambla, segons va establir la mateixa normativa del 2015.
Els Bogomolov han presentat ja, amb el suport d’Amics de la Rambla, dues instàncies a l’Ajuntament, de moment sense resultats. Altres artistes també reclamen que els deixin treballar més, o “almenys que es flexibilitzin els espais per poder ubicar-nos en altres llocs”. És la reclamació d’Igor Kucinic, que retalla siluetes de cares de perfil amb unes tisores. Ara, diu, està vivint gràcies als estalvis, per això assegura que “amb un 50 % del que guanyàvem abans ja estaria satisfet”.
Les estàtues també reclamen flexibilitat
Al mateix tram final de la Rambla, on es col·loquen habitualment les estàtues humanes, el panorama és encara més inèdit. Només a partir del migdia comencen a arribar-n’hi les primeres, tot i tenir permís des de les 10. És el cas d’Aníbal Dedoya. Normalment treballa en torn de matí fins a les quatre de la tarda, però des que va tornar a l’activitat, incompleix l’horari i el sobrepassa “perquè les tres primeres hores no hi ha ningú”.
De les 25 estàtues que s’instal·laven a la Rambla abans de la pandèmia, en queden ara menys d’una desena, segons l’Aníbal. “Venir aquí és ara més un acte de resistència“, resumeix, “perquè el que guanyem no passa de cinc, 10, 15 euros al dia”. Per això coincideix amb els pintors a reclamar una flexibilització dels horaris i afegeix que caldria també alguna ajuda econòmica per evitar que les estàtues acabin desapareixent del passeig.
