La reivindicació no s’acaba aquí, però sí que es tanca un capítol: el que va començar fa un any, també a ‘bàsics’, la mare de l’Emma Joana. Noemí Font denunciava que la gran majoria de parcs infantils de Barcelona no eren realment accessibles per a nens amb mobilitat reduïda com la seva filla. Ho vam comprovar fins i tot en àrees de joc noves del seu barri, la Sagrada Família. L’estrena ara d’un parc amb rampa i altres elements accessibles a dis de l’illa de l’antic cinema Niza hi posa remei, si més no en aquesta zona.
La tarda de l’estrena
“Està pujant i baixant per la rampa, els esglaons i el tobogan ella sola”, explica la Noemí, “i això per la meva esquena és un gran descans!”. Però l’èxit principal de la primera tarda de parc nou és l’autonomia que ha guanyat l’Emma Joana. Habitualment es mou amb cadira de rodes o caminador.
El terra de cautxú; la rampa, amb una inclinació adient per accedir tota sola, i esglaons no gaire alts fan 100 % accessible aquesta àrea de joc. Sovint no es donen aquestes condicions, fins i tot en parcs que es defineixen com a “accessibles”. Per això la Noemí es dona per satisfeta en aquest cas: “Estem molt contents, teníem moltes ganes de venir”.
Molta feina pendent
Ha estat la recompensa, però, a una lluita llarga i perseverant. En aquest interior d’illa, explica, hi havia un altre projecte de parc previst. Va ser en unes quantes reunions amb tècnics municipals i amb l’arquitecte en cap de l’Ajuntament que la Noemí els va convèncer d’aprofitar l’ocasió per fer-hi jocs realment inclusius. Finalment es va modificar el projecte.
Però Font afirma que Barcelona està molt lluny d’aconseguir l’accessibilitat real en tots els parcs. “Amb aquest ara en són 10, del tot accessibles, però és que hi ha gairebé mil àrees infantils a la ciutat”, recorda. L’adaptació “hauria de ser una mica més àgil”, demana, perquè “els nens necessiten els parcs ara, no el 2030”. Per part seva no quedarà: “Mentre jo tingui energia, continuaré insistint”.
