Ferran Adrià passa pel “Mirador Barcelona”, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El cuiner de l’Hospitalet de Llobregat, considerat el més revolucionari de la gastronomia contemporània, va aportar als plats conceptes com la desconstrucció i l’esferificació i el seu restaurant, El Bulli, es va convertir en un puntal de la cuina d’avantguarda. Ara que veu les coses amb perspectiva i calma, Adrià creu que “Barcelona ha de tenir una estratègia en l’àmbit gastronòmic” i es lamenta que els catalans “no som bons comunicadors” i que fins i tot ens “fa vergonya” explicar allò que fem.
“Jo faria un referèndum sobre el turisme a Barcelona”
Tot i això, considera que la cuina és un gran reclam i que molts viatgers venen per restaurants de renom com el Disfrutar i El Celler de Can Roca i un cop aquí descobreixen la cuina catalana: “Al New York Times no surt la cuina tradicional catalana i és extraordinària”. El cuiner defensa el turisme de qualitat i cívic i proposa fer “un referèndum sobre el turisme a Barcelona”. Considera que és un sector econòmic molt important del qual viu molta gent i que “Barcelona és una ciutat, no pot tenir indústria”, per això creu que qui treballa en el sector tindrà un vot molt diferent d’aquell que no depèn econòmicament del turisme.
“Poques ciutats grans tenen aquesta obertura al mar”
El cuiner recorda l’any 90 i diu que aquí “no venia ningú” i en canvi ara “tothom vol venir a Barcelona. El que es va fer l’any 92 amb els Jocs Olímpics va ser fonamental. Poques ciutats grans tenen aquesta obertura al mar”. Pel que fa als equipaments turístics, Adrià afirma que “vull a Catalunya els millors hotels de tres estrelles”, ja que defensa un turisme de qualitat, però també per a les persones treballadores, que també han de tenir els millors serveis.
“L’Ajuntament hauria d’ajudar els joves que obrin negocis de cuina tradicional”
El cuiner considera que a Barcelona es menja molt bé i lloa els restaurants de menú, que considera que són “molt nostres”. Tot i això, reconeix que “a Barcelona hi ha més restaurants japonesos que de cuina catalana”. Per això, anima l’Ajuntament a “ajudar els joves que obrin negocis de cuina tradicional” a la ciutat.
També creu que el que aguanta vius els bars de menús són els esmorzars de forquilla. En posa d’exemple la Granja Elena, del passeig de la Zona Franca, on, diu, l’esmorzar és meravellós. També el Xampanyet i la bodega La Pineda. Adrià de fet reconeix que té una guia pròpia de restaurants de la ciutat i que surt a sopar gairebé cada nit. Això sí, ho fa d’hora.
“A Montjuïc no se li ha tret profit”
Per Adrià, els principals problemes de la ciutat són la seguretat i la neteja i considera que són temes recurrents en molts carrers. Ell es mou caminant i li agrada passejar pel front marítim i visitar la Fundació Miró, i destaca Montjuïc com un espai únic al qual no s’ha tret profit.
El 2011, El Bulli va tancar les portes com a restaurant, però Adrià ha continuat la seva tasca com a investigador i divulgador de la cuina.
