Diverses explosions, espurnes i fum a les catenàries van provocar retards de fins a mitja hora aquest dimecres a l’Estació de França. A més, la situació es va complicar perquè la pluja que queia a la ciutat va entrar directament dins de l’estació, amb unes goteres que revelen l’estat precari en què es troba la coberta sobre les vies i les andanes. Dos experts en transports, Joan Carles Salmerón, director del Terminus Centre d’Estudis del Transport, i Adrià Ramírez, president de la PTP, han defensat al ‘bàsics’ que Barcelona ha de conservar-la perquè encara és de gran utilitat per gestionar el trànsit de trens.
“Mantenir-la com una estació de tren és la millor manera de conservar-la”
Actualment l’estació acull fires i exposicions i manté línies sobretot de regionals, l’R2 Sud de Rodalies i una línia testimonial a Saragossa-Madrid. Però només un 3 % dels viatgers de Renfe hi pugen o baixen. Malgrat aquestes dades, Salmerón ha explicat que a Barcelona hi ha un dèficit de vies i instal·lacions ferroviàries i, per això, és imprescindible conservar-la: “Necessitem més vies i instal·lacions com l’Estació de França. No podem tancar infraestructures perquè són imprescindibles per gestionar els trens”.
En la mateixa línia, Ramírez ha explicat que ara “duem més passatgers i tenim menys vies que fa uns anys, quan amb l’AVE se’n van eliminar”, i n’ha defensat la conservació perquè és un lloc ideal per “fer els canvis de torn del personal i netejar els combois i rep els trens que arriben del sud de Catalunya”. I ha sentenciat que si no hi fos “tindríem més problemes dels actuals” i que “mantenir l’Estació de França com una estació de tren és la millor manera de conservar-la”.
Una rehabilitació necessària
Joan Carles Salmerón ha lamentat que “l’Estació de França la tenim una mica oblidada”. Amb tot, ha tret ferro a les explosions i el fum d’aquest dimecres a la catenària: “Hi ha hagut incidents similars amb catenàries. És més espectacular que perillós”. I més enllà d’aquest darrer incident, s’ha mostrat esperançat que tirin endavant les obres de rehabilitació de la coberta de l’edifici perquè “des del 1992 s’hi ha fet poc manteniment”.
De fet, fa uns dos anys que es van començar a rehabilitar les marquesines, per reparar-ne peces i l’estructura de ferro. Una de les últimes grans rehabilitacions d’aquest edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i que data del 1929, s’havia fet pels Jocs Olímpics de Barcelona.
