Quedaven dos dies per la data límit marcada per la jutgessa, però no s’hi ha arribat. Un dispositiu dels Mossos d’Esquadra ha executat aquest matí el desnonament de l’Amparo Martínez, al carrer de l’Hostal d’en Sol, al Gòtic. La veïna, de 74 anys i un grau de discapacitat del 65 %, ja havia insistit que només per la força la farien fora de la que ha estat casa seva tota la vida, un pis del qual va heretar-ne la meitat i que va perdre als jutjats contra la seva voluntat.
Una quinzena de veïns de l’Amparo convocats per Resistim al Gòtic l’ha acompanyada al portal per intentar evitar el llançament. També hi han estat present els serveis socials de l’Ajuntament i el regidor del districte, Jordi Rabassa. Veïns del mateix carrer han sortit als balcons i han picat cassoles en senyal de protesta en el moment que els Mossos s’enduien un per un les persones concentrades a la porta.
Després de diversos ajornaments, l’últim el 14 de març, el d’avui era el sisè intent de desnonar-la. Aquest cop la jutgessa del cas havia dictat l’ordre amb data oberta, després de desoir el Comitè de Drets Econòmics i Socials de l’ONU, que havia sol·licitat a l’Estat mesures cautelars.
Una herència convertida en malson
Com va explicar al ‘bàsics’ poc abans de la quarta ordre, l’origen del malson de l’Amparo es troba en una herència, la del mateix pis on ha viscut sempre. En va heretar la meitat de la propietat quan van morir els pares. Però l’altra meitat, amb els anys, va acabar en mans d’una empresa que va renunciar a compartir amb ella la propietat, és a dir, va demanar el que es coneix com a extinció de condomini.
Les opcions per a l’Amparo eren vendre la seva meitat o comprar-ne l’altra, però en no acceptar cap de les dues, la totalitat del pis va anar a subhasta. Així en va perdre la propietat, a favor d'”un testaferro d’immobiliàries”, segons Resistim al Gòtic.
Sense alternativa per uns diners enverinats
Com a compensació es va assignar a l’Amparo una quantitat de diners que ella tampoc no ha acceptat mai. “Jo el que vull són les meves quatre parets”, insistia. Però recentment, de nou, per decisió judicial, el patrimoni de l’Amparo ha acabat sent tutelat per la Fundació Mare de Déu dels Desemparats, que també havia de vetllar per trobar-li una alternativa residencial i que sí va acceptar els diners pel pis en nom de la dona.
Això, a la pràctica, ha deixat a l’Amparo sense possibilitat d’optar a un pis de la mesa d’emergència ni de frenar el desnonament acollint-se a cap moratòria. Tot i això, ella no es plantejava en cap cas el desenllaç final i per això avui no havia tret pràcticament cap pertinença del pis. De moment, s’hi estarà en una pensió del barri fins que trobi un allotjament més definitiu.
