L’interès per les eines d’autodefensa feminista ha crescut els darrers anys arran dels casos d’agressions sexuals i violacions més mediàtics. A l’Armeria Ravell ho tenen detectat: “Des del cas de La Manada hi ha hagut un boom, i ara notem que cada cop que els mitjans parlen d’una agressió, creix la demanda d’aquestes eines“, explica Joan Huguet, treballador d’aquesta botiga especialitzada. Aquest dilluns al matí, una mare feia cua a la botiga per informar-se dels dispositius que hi ha al mercat. S’ha acabat quedant un esprai pebre: “És per a la meva filla, perquè el tingui quan torna de nit de la universitat fins a la parada de bus”.
Esprais d’autodefensa i alarmes sonores
A l’Armeria Ravell l’utensili més venut és un esprai irritant que dirigeix un raig de substància irritant fins a quatre metres de distància. També n’hi ha en aerosol, que dispersen el contingut a l’aire. Contràriament al que se sol pensar, els esprais d’autodefensa són legals a l’Estat espanyol sempre i quan hagin estat homologats pel ministeri de Sanitat. Les alarmes sonores, en canvi, són dispositius més senzills d’utilitzar i comporten menys riscos. Tot i que es comercialitzen, a l’estat espanyol no és legal portar armes blanques camuflades com clauers punxeguts i altres armes.
Acompanyades per nois, amb les claus a la mà i geolocalitzades per les amigues
L’ús d’aquestes eines d’autodefensa en la majoria dels casos s’acompanya d’altres rituals compartits per la majoria de noies quan van soles de nit. “Comparteixo la ubicació amb les amigues i sempre intentem que hi hagi un noi perquè dona més seguretat”, comenten unes joves estudiants. N’hi ha que també expliquen que treuen les claus “encara que et falti mitja hora per arribar a casa”. I totes coincideixen a assenyalar que “és desagradable que pel fet de ser dona hagis de contemplar la possibilitat que et passi alguna cosa. No poder gaudir de sortir i haver d’estar permanentment pendent de la teva seguretat”. “Sortir de nit és com anar preparada perquè et passin situacions que no s’haurien de viure mai”.
