Una excavadora va tirar a terra aquest dilluns la glorieta de Vil·la Maria, una casa construïda a principis del segle XX a Vallvidrera. La setmana passada va ser una finca centenària al carrer de Xifré, del Camp de l’Arpa. I tothom recorda què va passar amb les casetes d’Encarnació, a Gràcia: es van acabar salvant “in extremis” per la mobilització veïnal. Són exemples de cases amb història que han patit modificacions, han acabat desapareixent o estan en risc perquè no estan protegides.
El motiu d’aquesta desprotecció en el patrimoni són les consideracions que es van tenir en compte a l’hora de fer els catàlegs de protecció: “Als anys 70 es van indexar grans monuments, es va tenir en compte la volumetria. El que no era gaire gros o representatiu artísticament no es recollia”, ha explicat l’arquitecte Alessandro Scarnato en una entrevista al ‘bàsics’. Segons Marc Piquer, el periodista que hi ha darrere del perfil de Twitter de divulgació @Barcelonasingular, el problema és el desconeixement: “No crec que sigui per mala fe, molts edificis no estan catalogats per desconeixement. Com l’Ajuntament pot protegir edificis que no coneix?”.
“És necessari tenir coneixement de les situacions de conflicte”
Per Scarnato, “és necessari que hi hagi un coneixement més intens de les situacions de conflicte que es puguin detectar” quan hi ha edificis de valor que corren el risc d’anar a terra. L’arquitecte és coordinador de la Taula Ciutadana de Patrimoni, que permet als ciutadans posar en coneixement de l’Ajuntament aquests casos. Piquer, que sovint recorre la ciutat a la recerca d’aquests tresors amagats en façanes però també interiors per després fer-ne divulgació, hi ha afegit: “Agrairia que a les meves passejades m’acompanyessin els responsables de l’Ajuntament perquè actuïn abans de fer el tuit incendiari”.
“Anem tard també amb els edificis dels 60, 70 i 80”
Alhora, Piquer ha apuntat casos en què s’ha fet una actuació per salvar edificis de valor: “És cert que ja no funcionem com fa uns anys. Per exemple, s’ha protegit Can Peguera, que estic segur que fa 20 anys hauria desaparegut, com va desaparèixer Baró de Viver”. També ha afegit que caldria tenir en consideració els edificis de construcció més recent amb valor: “Cal plantejar què fer amb els dels 60, 70 i 80, anem tard perquè ja els hauríem d’estar revisant”.
